¡Quina merda!

Sovint la publicitat no pretén vendre'ns objectes, béns o serveis. En té prou de transmetre valors, com si els anuncis fossin més decisius que les realitats. Llegeixo un anunci de Bankia. Els dissenyadors gràfics hi ofereixen una imatge de la silueta d'Espanya formada per engranatges de rellotgeria i una corda. El lema és així d'explícit: És el moment de donar corda entre tots. I a continuació una frase altisonant: Hem de posar-nos en marxa perquè tot torni a recuperar el seu ritme, i aconseguir que no es torni a aturar. Que aquesta frase la diguin els responsables que les accions de Bankia s'hagin estimbat és simptomàtic. Si ara és el moment de donar corda entre tots, ¿on eren els altres que van portar l'entitat al desastre? Els mateixos que van gestionar les pèrdues de tanta gent ara ens demanen que tornem a donar corda a la segona oportunitat de l'entitat. Pel camí hauran quedat molts cadàvers, però la publicitat ens ve a recordar que, fins i tot en situacions de ruïna, no s'ha de ser rancorós amb els que ens hi van portar.

Aquesta tendència a buscar remeis nous a les ambicions antigues i fracassades es dóna en gairebé tots els mons. Qui més qui menys recorda la biografia política de Lula da Silva, un sindicalista que va ser represaliat i empresonat per l'elit empresarial i militar del Brasil i que va acabar sent el candidat presidencial més votat de la història d'aquell país. A Lula també se li va haver de dir allò que era el moment de donar corda entre tots. Perseguit per dirigents incapaços, Lula va aconseguir que la socialdemocràcia fes del Brasil una de les economies emergents més pròsperes del món.

Cadena d'errors

Notícies relacionades

El Nord-oest es vertebra

Compromís amb el Nord-oest

Tot al contrari del que passa a l'Europa de l'euro, privada dels mínims mecanismes de control i de vigilància. Tant s'han volgut enaltir les suposades virtuts de l'ultraliberalisme que avui una petita illa partida en dos s'ha convertit en la víctima propiciatòria d'una sistemàtica cadena d'errors que acaben afectant els més febles només perquè els poderosos puguin veure com el comandament continua girant i les borses pujant. Els euròcrates econòmics, encegats per la lògica del màxim benefici, han preferit sacrificar el sistema a base de prescindir de la imprescindible seguretat jurídica que exigeix el sistema bancari. Quan tot s'hagi enfonsat també s'apel·larà als supervivents del naufragi per comminar-los perquè tornin a donar corda entre tots i que els seus estalvis, si és que els en queden, continuïn als bancs més per una qüestió de fe que per la força d'un contracte.

El capitalisme ha deixat de ser el sistema de la llibertat i de la igualtat d'oportunitats. S'han substituït els instruments de control pels saltejadors de camins. Els mateixos que se'ns han menjat els estalvis ara ens conviden a la festa de l'escassetat i de les retallades. Ningú considerarà els milions d'aturats com una prioritat. Ningú tindrà present la desaparició d'una generació perduda. Continuarem donant corda entre tots, encara que es tracti de la corda aspra del penjat.