La felicitat i el jo

Per distingir-nos dels altres diem: jo sóc jo i les meves circumstàncies. Aviat compliré tres quarts de segle i no solament segueixo sense poder afirmar que jo sóc jo sense posar-me vermella, sinó que segueixo preguntant-me en què consisteixen del cert aquestes circumstàncies que podrien orientar-me sobre mi mateixa. El cas és que, per primera vegada, tinc la impressió que la gent, així, en general, es troba en el mateix estat de desconcert i confusió que jo, encara que mai com ara l'he sentit tan necessitada de reconèixer-se en alguna circumstància comuna, que alhora brindi seguretat i doni sentit col·lectiu al que, de fet, és una lamentable indefensió individual. En fi, que ja no sap bé a què acollir-se per trobar-se a si mateixa, de manera que, en la seva desesperada soledat, es busca allà on, fins al moment, ha anat buscant i segons sembla trobant totes les respostes: paradoxalment en una xarxa, LA xarxa, o les xarxes. I en elles, rebuscant incessantment les seves circumstàncies, no sols ha perdut el nord, sinó la memòria del seu jo. Quan el cansament la torna a aquest costat de la pantalla, només la rutina diària, tan monòtona, tan igual a si mateixa, la situa davant la tediosa evidència de la seva realitat quotidiana, en un moment històric en què, col·lectiva-ment, estem també una mica perplexos i desemparats.

Tot sigui dit, amics; els que divaguem poc i convivim tocant el terra amb nosaltres mateixos sense saber ben bé mai qui som i a empentes i rodolons amb les nostres circumstàncies potser som uns plastes de por, però no parem de fer-nos preguntes com aquestes: ¿qui són -els internautes partidaris de la lleugeresa de l'ésser o els ensopits inserits en la realitat quotidiana- els que transiten per la vida de més bon humor i sense gaires ensopegades? Perquè ¿és necessari carregar tota la vida amb un jo? ¿I deixarà aquest jo viure i, en particular, pensar lliurement a l'aire de les circumstàncies inesperades? ¿Que potser és necessari o indispensable reconèixer-se en un jo propi o aliè per ser una mica feliç?