John Nada mor

Hi ha films dolents, molt dolents, pèssims, infumables, i per acabar hi ha els que pots veure gratis i íntegres per Youtube. Jo em pensava que Están vivos (1988), de John Carpenter, era d'aquests últims, adaptació del relat de Ray Nelson condemnada a amenitzar la migdiada dominical i el sexe de sobretaula.

Però no. La història de Carpenter és una genialitat que es va avançar al seu temps 25 anys, ja que és gairebé superada per una altra realitat infumable: la d'Espanya del 2013. I avui, per fi, ho puc demostrar.

Per començar, tant en la versió original com en la que ens ofereixen doblada, el protagonista es diu

John Nada. És a dir, res com els 198 pre-ex-treballadors d'Ercros. Res com els més de 3.000 pre-extreballadors d'Iberia. Res com els cinc milions i escaig d'aturats que continuen buscant feina. Res com els gairebé 18 milions que encara veiem el miracle de poder cobrar a final de mes, total per seguir pagant cada vegada més impostos mentre les grans empreses com Apple realitzen malabarismes financers entre filials i declaren pèrdues al nostre país, evitant la tributació i rient-se a la cara de gilipolles que ens queda.

Els que no vivim al Pardo per estar a prop de la Zarzuela ens diem Nada de cognom, o sigui Res, ni tan sols Ningú, ja que perquè hi hagi un Ningú, hi ha d'haver un altre Algú que ho certifiqui, que ho estigui explicant, un Algú que es preocupi per ser amb nosaltres, que ens escolti i ens tingui en compte.

En la història, John Nada es troba unes ulleres de sol. Són les ulleres fosques de la crisi, unes ulleres fabricades a cop de morós, de promesa incomplerta, de traïció feta pública i de ruptura de pactes de silenci. Són les ulleres que fan aflorar la merda incòmoda, la que seguiria oculta si no fos perquè ja no hi ha diners per mantenir-la sota l'alfombra.

I és que quan Nada es posa aquelles ulleres, de sobte pot veure que els humans estem envoltats d'alienígenes que utilitzen els mit-

jans de comunicació per manipular-nos, però no com ho fan els tertulians, no, sinó a través de missatges subliminals.

Les primeres paraules que pot llegir Nada són clares: casa't i reprodueix-te. Una indirecta d'allò més subtil -devien ser extraterrestres de dretes-, amb la qual suposo que deu combregar monsenyor Jorge Fernández Díaz. Escolta, vés a saber, ara que la lluita contra ETA ja no aconsegueix tants vots, potser dediquen temps i recursos a l'extermini d'aquelles parelles desviades, relacions brutes i pertorbades i unions pecaminoses «que no garanteixin la continuïtat de l'espècie», que no fabriquin votants catòlics, apostòlics i romans. Algú hauria d'haver-li explicat al senyor ministre -o al mico del qual descendeixin ell i els seus congèneres- la tesi darwiniana de la selecció natural, segons la qual sobreviuen

aquells exemplars que s'ADAPTEN més bé. O pensant-ho bé, potser no, que no l'hi expliquin.

Següent missatge: no al pensament independent. No en veu alta, s'entén. Perquè si tu penses diferent i t'ho calles, està bé. Si creus que preguntar mai hauria de ser anticonstitucional, és genial si no l'hi expliques a ningú. Però si fas com Martín Rodríguez-Sol i ho dius per la boqueta, prepara't per patir un episodi de maltractament nacional, res a veure amb la violència de gènere o el maltractament animal, perquè aquí els instigadors es converteixen en màrtirs, les raons en creences i el diàleg democràtic en enrenou de barri.

El tercer missatge apareix escrit sobre un grapat de dòlars: aquest és el teu Déu. Quina heretgia. Des del Padrí 3 sabem que l'Institut per a les Obres de Religió accepta pràcticament qualsevol divisa, vingui d'on vingui. I ara a sobre algunes investigacions apunten que renta més blanc. Però això no passa a Espanya. Oi que no, Bárcenas.

Per acabar, per sobre de tots aquests missatges, n'hi ha un que es repeteix durant tota la pel·lícula. Una sola paraula que resumeix l'ordre fonamental en qualsevol invasió de consciències: obeeix. No qüestionis l'autoritat. No utilitzis la imaginació. Segueix dormint.

Mentre Benet XVI ofereix obediència incondicional al seu successor, bombers espanyols s'enfronten a expedients sancionadors per negar-se a desnonar els seus conciutadans. A veure quan prenen nota els empleats de sucursals bancàries i ningú tem els trets de Sazatornil si surt el sol per Antequera. Que quan els únics que obeeixen són els de dalt, som els de baix els que hem d'aplaudir la insubmissió.

Notícies relacionades

El Nord-oest es vertebra

Compromís amb el Nord-oest

En fi. No t'explicaré el final de la pel·lícula, perquè ja ho he fet al títol d'aquest article, però sí les cinc últimes paraules que pronuncia Nada just abans del final.

«Ara et toca a tu».