Àfrica: l'arc es tensa

La recent i justificada intervenció francesa a Mali ha posat l'Àfrica al centre de la informació i l'atenció. Més enllà d'aquest esde­veniment, són moltes les tensions geopolítiques que es donen al continent, amb unes conseqüències immediates que seran molt negatives. I tenint en compte la creixent globalització i interconnexió entre ac­-tors internacionals, convindria no oblidar que la societat global, però especialment Europa, no s'escaparà fàcilment dels efectes dels processos que l'afecten. Principalment volem assenyalar-ne dos: l'augment del

nivell d'inseguretat humana i la particular agressivitat del canvi climàtic.

Les tensions derivades del canvi climàtic i altres factors geo­polítics generen un arc de tensió al continent africà que afavoreix uns corrents migratoris interns, que al seu torn provoquen i contribueixen a augmentar els efectes negatius de la situació.

Aquest arc comença a tensar-se a Nigèria, on la població, empesa per un augment del nivell del mar, la creixent desertització, l'augment de la violència i del terrorisme islàmic de Boko Haram i en general una degradació de les seves condicions de vida, s'embarca en una ruta internacional migratòria que també està composta per milers d'africans subsaharians que es dirigeixen a Nigèria escapant-se al seu torn de la violència i la fam dels seus països d'origen.

A continuació, la corda guanya tensió al Níger, un dels estats més pobres d'Àfrica, que reprodueix de forma dramàtica els pitjors problemes que afecten el continent, exacerbats per la variable mediambiental. Aquest país depèn majoritàriament d'una agricultura alimentada per aigua de pluja. El descens de precipitacions es tradueix per tant en menys menjar, i deixa els seus habitants sumits en una profunda inseguretat alimentària. Comencen llavors una terrible ruta d'escapament a la qual se suma tota la caravana migratòria que prové de Nigèria.

Algèria és la següent estació. És un país que acaba de patir en carn pròpia el terror d'Al-Qaida i que afronta una situació climàti-

ca molt adversa. Només cal dir que

ocupa la ­segona posició continental en termes d'escassetat d'aigua. Com que es tracta d'un punt de destí

d'uns considerables i desatesos corrents migratoris, les possibilitats d'increment dels índexs d'inseguretat es disparen. Fet que suposa ­in­corporar un nombre més alt d'emigrants a la ruta de la desesperació i, paradoxalment, de l'esperança amb un -¿últim?- destí.

L'arc de tensió culmina al Mar-roc, un país raonablement estable que per la seva privilegiada posició estratègica de proximitat a Europa és pas obligat dels corrents migratoris subsaharians que recorren l'esmentat arc de tensió, amb la in­tenció d'establir-se al Marroc o saltar a Europa. Tampoc s'escapa dels efectes del clima, expressat en termes de desertització creixent, augment del nivell del mar, escassetat d'aigua i forts corrents migratoris interns per la reducció del medi ­rural.

Així, aquesta trista realitat desemboca en la generació a l'Àfrica de forma general, i al nord de forma específica, d'escenaris d'inseguretat humana i alimentària, amb un elevat risc de catàstrofes humanes i especialment sensibles a cants de sirena de grups violents.

Seríem uns il·lusos, en el millor dels casos, si penséssim que tot això, si no s'atura, no tindrà unes serioses conseqüències a Europa com a resultat de ser la següent etapa de destí d'una marea d'angoixa humana. Per no mencionar els nostres propis problemes ambientals i unes demencials polítiques agrícoles que ens deixen mirant de prop un escenari on aviat faltaran aliments.

La societat internacional pot continuar anant a la seva, reunint-se en interminables i caríssims fòrums, o implicar-se per intentar trobar solucions reals. No ens enganyem: no són fàcils, i per descomptat passen per la promoció d'un procés intens d'expansió de la democràcia, una guerra sense quarter contra el terror i una sinergia de polítiques eficaces contra els efectes del canvi climàtic, així com per promoure el desenvolupament eficient del continent. No serveix de res destinar-hi ingents recursos si després aquests no són administrats democràticament. I, sens dubte, no ajuda gens la competència deslleial que la Xina practica a l'Àfrica, que dificulta els esforços democratitzadors i humanitaris de la Unió Europea i els Estats Units. Com tampoc és una bona notícia la deriva no democràtica experimentada a Egipte i Tunísia.

Un arc s'ha tensat, però aquesta vegada la fletxa no té com a destí recuperar Penèlope, sinó que apunta a la dignitat humana.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Professor de Relacions Internacionals

de la Universitat Complutense de Madrid.