Ho agafes o ho deixes

Una de les mil derivades conegudes d¿aquesta crisi és que la socialdemocràcia s¿ha quedat sense resposta i sense projecte. Ras i curt, perquè se n¿ha anat en orris el pacte social sobre el qual es va edificar l¿Estat del benestar després de la segona guerra mundial. Ja no hi ha interlocutors. La globalització ha donat una enorme llibertat al capital financer, que s¿ha desenvolupat sense anticossos. El sistema ha crescut com un tumor cancerigen sense que la política, sustentada en la sobirania dels estats, hagi estat capaç d¿impedir-ho, ja sigui per acció o per omissió. I quan el sistema ha fet metàstasi, la nova mutació s¿està fent fora del control democràtic.

Aquesta dinàmica s¿ha gestat en els inaccessibles mercats virtuals però té el seu corol·lari en la més pròxima economia productiva. Un exemple eloqüent el tenim aquests dies en el cas de Nissan. L¿empresa ha exposat als treballadors de la planta de Barcelona que, o accepten una doble escala salarial de contractació per fabricar un nou vehicle, o s¿emporta la producció a una altra banda. Ho agafes o ho deixes. Els sindicats estan en un carreró sense sortida. O accepten les condicions a la baixa per salvar la planta i un miler de noves contractacions a baix preu, o no hi ha tracte. Amb el món convertit en mercat únic, les grans empreses tenen mans lliures per produir on els costos siguin més baixos. Fa poc va passar també a Ford, que va tancar una planta a Bèlgica per passar la producció a Almussafes. ¿Brots verds? No, salaris més baixos. Els anys 80 Espanya va exercir aquest paper a l¿entrar a la Unió Europea; després de la caiguda del bloc soviètic va ser tot l¿Est europeu el que es va obrir, i avui és el món sencer.

El que ve

Notícies relacionades

¿Ha tornat Vinícius?

¿Pot seguir Sánchez?

Val més que aprenguem les noves regles. O som competitius perquè fabriquem més barat, o perquè ho fem millor (allò que necessita el que aquí retallem alegrement: educació, investigació, desenvolupament...). Tal com anem, repassin el que sabem fer --construir milers de pisos que ningú compra, fabricar cotxes cada vegada més barats i atendre turistes assedegats de sol-- i dedueixin quin és, ara com ara, el nostre futur.