La clau
Una llarga Setmana Santa
A aquestes altures esperàvem un vertiginós viatge amb revolts i resulta que ens hem ficat en una tediosa recta a enlloc, amb el país en pilot automàtic
Ha començat una Setmana Santa amb l'activitat més intensa des que el 2008 es va iniciar la crisi. La placidesa d'aquestss dies s'ha endolat amb el tràgic accident de Freginals i la pèrdua de Carles Flavià. Mentrestant, la vida política discorre a Catalunya i a Madrid com si estigués de vacances des de fa setmanes. Sembla mentida, el setembre de l'any passat calculàvem que a aquestes altures les coses haurien canviat prou per creure que s'obriria una nova etapa que deixaria enrere alguna de les xacres generades en aquests quasi 40 anys de democràcia restaurada.
Greu error. A Catalunya seguim jugant al gat i la rata procurant no fer-nos mal, al límit de les paraules i esperant que la picabaralla no acabi en plantofada. Vivim en el surrealista equívoc d'un Parlament que declara solemnement la seva insubmissió davant el Constitucional mentre el Govern es dirigeix a ell cada vegada que l'Executiu de Rajoy fa un pas més en la seva asfíxia. Ja solament ens falta recórrer el sorteig de Champions per l'evident tracte de favor al Madrid. Els que manen a Catalunya passen el temps a l'espera que alguna cosa s'aclareixi a la capital del Regne. Passen els dies i, encara que la versió oficial segueix descomptant terminis als 18 mesos per a la 'desconnexió', ningú amb una mica de seny aposta el seu salari al fet que això passarà. Puigdemont, el primer com vam llegir ahir en aquest diari.
El Congrés, bé gràcies
Però ses senyories a Madrid no ho tenen millor. Queda menys d'un mes i mig per a la imperativa convocatòria electoral que avui ningú desitja i cap aconsegueix aturar. El canvi esperat està afectant abans les entranyes dels partits que la relació de forces general. Podem viu una batussa pitjor que la dels bolxevics quan va morir Lenin; Rajoy mira de reüll com esmolen ganivets els enemics de sempre i els que encara es diuen amics; Sánchez sap que a casa molts esperen el fracàs per acomiadar-lo, i Rivera tem que tants elogis demoscòpics acabin igual que el 20-D. A hores d'ara esperàvem un vertiginós viatge amb molts revolts i resulta que ens hem ficat en una tediosa recta cap enlloc, amb el país en pilot automàtic.
