LA DETENCIÓ DE L'EXPRESIDENT DE LA PATRONAL ESPANYOLA
Ens trepitgen i a més ens insulten
"L'única sortida és la unitat de tots els afectats, una unitat transversal que aliï les classes mitjanes amb els que ja estan en la pobresa, per a un esclat social definitiu"
El líder de la CEOE, Juan Rosell; el de Foment, Joaquim Gay de Montellà, i el de la patronal madrilenya, Arturo Fernández, en una foto d’arxiu. /
Arturo Fernández, vicepresident de laCEOE, i un dels empresaris de capçalera d'Esperanza Aguirre, acaba d'asseverar que la detenció (¡per fi!) del seu expresidentGerardo Díaz Ferránés una "incidència" que no té per què afectar l'organització dels empresaris espanyols.
La indecència i complicitat impedeix una declaració rotunda en contra de les pràctiques delictives d'aquest (¿empresari?) que considerava amb un qualificatiu elogiós l'expresidenta de la Comunitat de Madrid (i que no vull repetir, per vulgar) i que demanava "treballar més i cobrar menys". És bon moment per recordar que Esperanza Aguirre va guanyar les eleccions gràcies a unatrama corruptaen què personatges com els que ens ocupen van ser el factor financer d'aquesta ocupació de poder.
Els directius de lasanitat pública es passen a la privada per gestionar elnegoci de la salut. Les respostes xulesques del conseller de Salut de Madrid davant les legítimes protestes dels afectats indiquen molt de la manera de ser dels individus dels quals estem parlant. Utilitzen lafam com a arma en aquesta guerra en què els treballadors perden molts diners en cada jornada de vaga. Lapor i ladesesperança que es puguin canviar les coses fan que les mesures posades en marxa pels governs del PP --i també pel de CiU-- tinguin caràcter de setge medieval, en què les posicions acabaran de ser preses per la fam.
Democràcia censitària
No es tracta només de brutals retallades per suposadament sortir de la crisi. Hi ha tota unaagenda conservadora que no té a veure amb la situació econòmica en què el ministre de Justícia i el d'Educació aprofiten per fer un brutal gir a la dreta. La nova llei d'interrupció de l'embaràs, la reforma de les taxes judicials ens introdueixen en una democràcia censitària en què el nivell d'ingressos és determinant per poder exercir els drets de ciutadania. I tantes coses més.
L'única sortida és la unitat de tots els afectats, una unitat transversal que aliï les classes mitjanes amb els que ja estan en la pobresa per a unesclat social definitiu. Cada un dels problemes de cada veí és el nostre problema. I només des d'aquesta posició podrem posar al seu lloc qui s'atreveix a dir que els ciutadans es manifesten per carinyo als centres de salut o que els joves se'n van d'Espanya per esperit aventurer. Ens trepitgen i a més ens insulten.
