Gent corrent

Josep Casas: «Quan et jubiles també s'ha de sembrar per recollir»

Va transformar les nits d'insomni en la seva escola d'escriptura. Va convertir els seus viatges i vivències en una guia per a turistes.

3
Es llegeix en minuts
«Quan et jubiles també sha de sembrar per recollir»_MEDIA_2

«Quan et jubiles també sha de sembrar per recollir»_MEDIA_2 / joan puig

Entre totes les guies de Barcelona que esperen a la prestatgeria de les llibreries la mà d'un turista, n'hi ha una que no destaca pel disseny, ni per la lleugeresa. És plena d'anècdotes explicades pel seu autor. Les va anar recollint, a peu, durant un any i mig. Josep Casas, un aparellador jubilat abans de temps per la crisi de la construcció, es va fer turista a la seva pròpia ciutat per aprendre moltes coses que no sabia de Barcelona i poder-les explicar, de manera novel·lada, en una guia cultural.

-¿Com va passar de dibuixar plànols a planificar guies de viatge?

-Va ser en una de tantes nits en què em costava molt dormir, pensant en els problemes que et cauen al damunt quan d'un dia per l'altre et quedes sense feina. Tocaven les sis del matí i jo tenia els ulls com unes taronges i, al final, em vaig llevar i vaig començar a escriure els meus viatges.

-¿Han estat molts?

-Bastants, perquè viatjar ha estat una de les meves tres grans passions a la vida. Les altres dues han estat la família i el treball.

-¿A quins països ha viatjat?

-La dècada dels 80, vam comprar una caravana i cada cap de setmana i per vacances viatjàvem en família per tot Europa. També hem fet grans viatges, al Perú, al Tibet, a Tailàndia, a Egipte -sóc addicte al Museu Egipci, a l'egiptologia i als jeroglífics...

-¿I és dels que viatgen amb guia?

-Sí, però les guies són com les enciclopèdies, per consultar, no per llegir. Jo, de cada país tornava amb un munt de llibres d'història.

-¿El seu llibre què aporta que no tinguin altres guies de Barcelona?

-Està novel·lada, és una història que es pot llegir a estones, o d'una tirada, però és una guia, pots seguir totes les seves indicacions. En aquesta, un grup de persones viatgen amb un guia: dos matrimonis, dues jubilades i tres joves, i el narrador és espectador extern. Hi ha més de 200 fotos i anècdotes de les que desperten interès en un viatge i que només alguns guies turístics saben, detalls que fan els llocs peculiars.

-¿Qui li ha editat la guia?

-Jo. Primer la vaig enviar a 42 editorials, 38 de Barcelona i quatre de Madrid. Dotze em van donar les gràcies, la resta, ni tan sols em va contestar. Així que, amb l'ajuda d'un grup d'amics, vaig autoeditar 2.000 exemplars de La mirada d'un turista a Barcelona. Ja n'he repartit 250 en 48 llibreries de Barcelona i en alguna altra ciutat.

-¿Les hi porta vostè personalment?

-Sí, jo vaig fent la meva ruta. I m'encanta conversar amb els llibreters.

-¿Se les queden?

-Se les van quedant en dipòsit i jo ho vaig anotant tot en una llibreta. S'ha de tenir molta paciència, però jo estic satisfet de la meva feina. De moment, no he vist ni un euro, però promociono la meva ciutat. I, ¿sap què és el que m'omple més?

-¿Què?

-Else-mail que he començat a rebre de gent que ja l'han llegit, perquè vaig posar el meu correu al llibre. M'escriuen i m'agraeixen la feina feta, em diuen que han disfrutat llegint-la i descobrint moltíssimes coses de la seva ciutat que no sabien.

-Té molt mèrit que ho hagi fet als 65 anys. És un exemple de tenacitat. ¿No ho viu així?

-Miri, jo sabia que havia de fer alguna cosa, que no em podia quedar a casa mirant la tele al sofà, ni a la barra d'un bar, ni al banc d'un parc. Per recollir, s'ha de sembrar, també quan et jubiles. Si busques, sempre trobes alguna cosa que vols fer. Per això els llibres d'autoajuda tenen tant èxit, perquè la gent busca, no t'has de deixar arrossegar pel pessimisme, s'han de buscar sortides, hi ha qui vol restaurar mobles, pintar, fer un voluntariat... el món no s'acaba amb la jubilació, una altra cosa són els diners, però tot el que vas fent sempre et reporta una contraprestació.

Notícies relacionades

-¿Té previst fer altres guies?

-Ja en tinc una altra, amb el mateix títol, La mirada d'un turista al Perú. Va ser la primera que vaig fer, i una editorial me la va editar en digital. Els personatges que viatgen en el llibre són els mateixos, i ja tinc altres destinacions preparades també.