Cèl·lules mare (i pare)

Aquesta setmana han anunciat la concessió del premi Nobel de medicina i fisiologia d'aquest any per a enJohn Gurdon iShinya Yamanaka. Una decisió plenament encertada i que ja es veia venir des de fa temps. Ambdós han treballat manipulant cèl·lules per veure quina capacitat tenen per generar teixits i organismes. EnJohn va fer els seus treballs en la dècada dels 60 a Anglaterra en cèl·lules de granota, ja té un centre d'investigació que porta el seu nom i malgrat la seva avançada edat encara disposa d'una cabellera envejable.Shinya és més jove, ha treballat essencialment al Japó, va ser de formació original traumatòleg (per què veieu per quins camins ens porta la vida) i els seus descobriments a mitjans dels 2000 han revolucionat la reprogramació cel·lular.

HaveNT estat part del jurat assessor dels premis Nobel un parell de vegades, us asseguro que el comitè últim suec que els decideix intenta ser tan equànime i just com pot, però les pressions per un investigador o un altre són terribles. Un agosarat candidat fins i tot es traslladà a Estocolm i llogà un piset al costat de l'Institut Karolisnka per veure si així tenia més sort!

Però tornem a la ciència, amics. La capacitat de reprogramar una cèl·lula per originar-ne altres de diferents o òrgans nous ha generat moltes esperances en el que es diu la medicina regenerativa. En la mateixa són claus les conegudes com a cèl·lules mare que tenen la capacitat de produir llinatges o soques dels diferents teixits del cos humà. El terme «cèl·lula mare» és una traducció lliure que els llatins hem fet de«stem cells»,que seria més correcte haver canviat per cèl·lules troncals, però ja se sap que per aquí les mares encara manen molt. ¿I els pobres pares?

Bé, seguim. De cèl·lules mare n'hi ha de molts tipus: les més conegudes són les cèl·lules mare embrionàries. Per la seva joventut intrínseca són les que més potencial tenien per esdevenir qualsevol altre tipus de teixit, però les complicacions ètiques associades del seu establiment, fortament demostrades pel biaix ideològic dels correligionaris deBush i de la dreta fonamentalista, les ha possat en questió. Hi ha unes altres cèl·lules mare, que es diuen de l'adult, on evitem tota aquesta problemàtica: les podem obtenir per exemple del greix de la panxa (tots en tenim una mica...) i per exemple amb aquestes cel·lules nosaltres hem creat cèl·lules de l'os i del múscul. Aquestes cèl·lules eviten el problema del rebuig immunològic d'implantar cèl·lules d'una altra persona.

No obstant la gran excitació dels científics en aquesta àrea prové de les troballes deShinya: va ser capaç de produir cèl·lules mare a partir de cèl·lules diferenciades, és a dir, a partir de teixits vells o madurs. Posant uns quants gens dins de cèl·lules de la pell o de les parts toves van originar unes cèl·lules joves (com les embrionàries) amb la capacitat de crear tots els tipus cel·lulars: es diuen cèl·lules de pluripotencialitat induïda (iPS). Aquestes cèl·lules també eviten el rebuig immunològic al poder procedir del mateix pacient. ¡Entre els investigadors biomèdics sóntrending topic!

Finalment, hi ha una categoria especial de cèl·lules mare que són les anomenades cèl·lules mare del càncer. Aquestes cèl·lules, encara que de difícil definició i aïllament, serien les cèl·lules primeres que s'alteren en un tumor i a partir de les quals els mateixos creixen i serien responsables de les recaigudes de les malalties oncològiques. Encara queda molta feina en aquesta àrea per poder descobrir la seva veritable rellevància.

Catalunya no està al marge de la investigació puntera en reprogramació cel·lular i cèl·lules mare, sinó que n'és part de forma decisiva. A part dels vincles dels deixebles deJohn Gurdon amb la nostra terra, tenim a casa bons investigadors en tots els aspectes derivats d'aquestes matèries. Des de gent que estudia com una cèl·lula de la sang es transforma en una altra o l'eficàcia de cèl·lules mare de diferents edats (Thomas Graf iBill Keyes, del Centre de Regulació Genòmica), fins a investigadors destacats en cèl·lules mare del càncer (Eduard Batlle, Institut de Recerca Biomèdica) o investigadors que comencen a aplicar els coneixements fonamentals de la biologia de les cèl·lules mare per a malalties concretes com l'anèmia de Fanconi, com es va demostrar en un treball multidisciplinari publicat aNature (Juan Carlos Izpisúa iAnna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona;Angel Raya, de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, iJordi Surrallés, de la Universitat Autònoma de Barcelona).

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

Hem de continuar aquest camí. Recerca seriosa. El valor afegit de la innovació i el coneixement. La construcció d'estructures d'excel·lència en la investigació al nostre país. Metge. Institut d'Investigació

Biomèdica de Bellvitge.