Montse Roura: «És una benedicció no tenir les hormones tan disparades»

-¿Què fem perquè els homes no desertin d'aquesta entrevista a la primera pregunta?

-¿I per què haurien de desertar?

-Perquè això de la menopausa no és cosa seva.

-¡¿Com que la menopausa no és cosa seva?! ¡Ells també han d'implicar-s'hi! Primer de tot, perquè és una qüestió de dignitat i respecte, i això li correspon a l'ésser humà, tant als homes com a les dones; i en segon lloc, perquè si nosaltres tenim la menopausa, ells tenen l'andropausa, vulgarment coneguda com apitopausa.

-¡Ara sí que els té enganxats!

-És un procés diferent, però també existeix. Així com nosaltres patim fogots, insomni i irritabilitat, la pèrdua de potència sexual és el símptoma més evident del canvi en els homes. Hem de respectar mútuament els nostres canvis.

-I pensar que fins fa pocs anys això era un tema tabú...

SEnDSi quan era petita m'haguessin dit que algun dia veuria anuncis de compreses, no m'ho hauria cregut. Amb la menopausa està passant una cosa semblant al que va passar amb la regla, que abans era una cosa impura que no et permetia ni banyar-te. Arribarà un moment en què a la gent no li costarà dir: «Tinc la menopausa».

-Pel que sembla, a vostè no li costa.

-Amb els anys he après a dir les coses obertament. A més, estic lluitant per una causa. ¡Qui m'hauria dit que als 58 anys seria la reina de la menopausa!

A la Montse se li va ajuntar el final de l'edat fèrtil amb la crisi i la invisibilitat laboral de les dones de 50 anys. Després d'una mala època, el 2010 va decidir compartir la seva experiència i les seves investigacions a www.ellayelabanico.com i invertir els seus estalvis al Fòrum Dona i Menopausa, que se celebra a Barcelona els pròxims dies 18, 19 i 20.

-La seva menopausa va ser dura.

-¡Buf! Imagini's, vaig crear un portal d'internet... Cada dona és diferent i jo era un supermercat de símptomes; jo tenia lamontsepausa: els fogots em molestaven, però el pitjor era l'insomni. Em desvetllava el vol d'una mosca i tenia fregits els veïns. Devien pensar...

-«...aquesta està menopàusica».

-Aquesta famosa frase s'ha d'anul·lar. Quan es coneguin més els símptomes hi haurà més respecte.

-La regla, l'embaràs, el postpart, la menopausa... ¿La dona és esclava de les seves hormones?

-Una mica sí.

-¿I? ¿Ho acceptem i prou?

-La menopausa et dóna saviesa. Quan ets jove lluites contra les coses i amb l'edat aprens a acceptar-les i a veure què fas amb el que tens. El més important és conèixer les eines perquè els símptomes no alterin gaire la teva qualitat de vida. La menopausa no és una malaltia, és una etapa més de la vida.

-«A partir dels 50 anys, cara o cul», diu el refranyer femení.

-I té tota la raó. Al principi, quan et mires despullada al mirall i veus que el teu cos ha canviat, et sorprens i voldries que s'haguessin inventat els banyadors tipus bussejador perquè no es veiessin ni la panxeta, ni els mitxelins, ni la cel·lulitis. Tot canvi sobta, però a poc a poc et vas sentint a gust amb tu mateixa i ho acceptes.

-A Sexe a Nova York el personatge de Samantha diu: «Em dirigeixo a la menopausa carregada amb vitamines, estrogen, crema de progesterona, una mica de testosterona…»

-Aquesta sèrie és irreal.

-Faci un volt per la zona alta de Barcelona i ho veurà.

-Aquest cànon de bellesa és una tirania. El Fòrum s'inaugura amb una desfilada de dones reals perquè reivindiquem que la dona madura és guapa amb arrugues, amb mitxelins i amb talla XL. El que et manté és alimentar-te bé, fer exercici i tenir el cap ocupat.

Notícies relacionades

El fantasma de Gaza

Trump contra la Granota Gustau

-¿I el sexe?

-Sempre em pregunten si amb la menopausa es perd el desig. Depèn. Hi ha dones que, al deixar de ser fèrtils, el recuperen i d'altres que el perden. Però pretendre sentir el mateix desig que als 20 anys és absurd. El desig es modifica amb els anys, i encara sort. ¡Imagini's aquesta edat i amb les hormones dels 20! ¡Mare meva! Per mi és una benedicció no tenir les hormones tan disparades.