L'any de sa desgràcia

Quan a Menorca algú parla de l'any de sa desgràcia, es refereix al 1558, i en concret al dia 9 de juliol, quan una flota turca, composta per 15.000 homes i comandada per Mustafà Piali, va assetjar i va destruir Ciutadella. Expliquen les cròniques que era tant l'afany amb què els invasors es van posar a degollar els habitants de la ciutat que el riu de sang va arribar fins al port; i afegeixen que més de 3.000 ciutadans menorquins van ser capturats i enviats a Istanbul com a esclaus.

Cada 9 de juliol, des del 1852, es commemora aquesta tragèdia a la catedral de Ciutadella, i a l'elegant plaça des Born, envoltada de palaus i amb un mirador enfocat al port, s'aixeca des del 1857 un monument, conegut com a Sa piràmide, que recorda les víctimes de l'any de sa desgràcia. Als costats del monument, en quatre làpides de marbre, hi ha una inscripció en llatí que diu: «Pro aris et focis hic sustinuimus usque ad mortem» (Per les famílies i per la pàtria, aquí vam resistir fins a la mort l'any del 1558).

Record de Barbarroja

Per recordar aquell setge tan terrible, que ressuscitava els temors sorgits el 1535, quan el pirata turc Barbarroja va saquejar Maó, comptem amb un document únic, l'Acta de Constantinoble, datat el 7 d'octubre de 1558 i escrit pel notari Pere Quintana en un calabós d'Istanbul a petició del governador Bartomeu Arguimbau. Tots dos formaven part del grup de persones que havien estat capturades a Ciutadella i portades contra la seva voluntat fins a l'altre extrem del Mediterrani.

En aquella Acta, que des del 1852 es llegeix cada 9 de juliol en sessió extraordinària del ple de l'Ajuntament de Ciutadella, es descriu l'arribada a les costes de Menorca, el 30 de juny del 1558, d'una flota turca formada per 140 vaixells, la majoria galeres. El governador Arguimbau va ordenar fortificar Ciutadella i preparar-se per al setge, però els turcs, que portaven 24 canons, van aconseguir obrir un esvoranc a les muralles i van entrar als seus carrers el dia 9 de juliol.

Al llarg de tres dies els invasors turcs van matar més de 1.000 ciutadans, es van entregar al saqueig, van cremar els arxius, van profanar les esglésies, van destruir cases, van robar tots els objectes de valor i van segrestar 3.452 persones que van ser portades com a esclaus a Istanbul. A l'abadessa de Santa Clara, Àgueda Ametller, la van penjar i la població va quedar tan arruïnada que quan uns quants dies després va arribar des de Mallorca el governador interí, mossèn Frederic de Cors, va haver de dormir en una cova, ja que no quedava a Ciutadella cap casa que fos mínimament habitable.

Avui dia, quan la plaça des Born és una esplanada plena de turistes, i quan el port llarg i estret de Ciutadella s'omple de barques i de visitants que poblen les terrasses de bars i restaurants, el ressò d'aquella llunyana i cruenta invasió sembla quedar molt lluny, però l'any de sa desgràcia continua vigent a les ments dels habitants de Ciutadella.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Presoners a Istanbul

Dels menorquins que van ser enviats a la ciutat d'Istanbul com a esclaus se sap que el 1564 un clergue d'Alaior, Marc Martí Totxo, va passar gairebé un any a la capital de l'imperi otomà amb la finalitat de negociar els rescats dels segrestats. Gràcies a les seves gestions, molts d'ells van poder tornar a Ciutadella, però la ferida oberta per la invasió turca va trigar molts anys a ser tancada.