Una empenta per començar a caminar

Josep Plava escriure una vegada: «Fa 10 anys, en tenia prou amb set o vuit hores de dormir seguides per tornar a la realitat. Ara necessito un dia, a vegades un dia i mig, per eliminar l'alcohol que he ingerit. Ja fa molts anys que hauria de ser mort. El període 1940-1955 fou un desori excessiu. Pèssima beguda gairebé diàriament utilitzada. A vegades, la necessitat d'haver de fer un article em portà a beure tres quarts d'ampolla de conyac del país, o sigui mata-rates».

Recordo una reunió diguem-ne literario-social -potser fa 50 anys- en quèPlaes mostrava una mica massa excitat i llançava unes frases objectivament desagradables contra un jove periodista. L'agressivitat no és forçosament, és clar, la consequència d'un excés d'alcohol. Hi ha abstemis totals que no són precisament gaire pacífics ni tolerants. Però si la beguda provoca un cert descontrol, es pot produir un espectacle públic desagradable, i no resulta fàcil fer baixar el teló.

Plaexplica que la necessitat de fer un article el portava a beure tres quarts d'ampolla «d'un infecte conyac del país». És una barbaritat, però la necessitat me la puc creure. No pas perquè jo hagi sentit aquesta necessitat pel que fa a l'alcohol, en cap moment dels 35 anys, ja, d'escriure un article cada dia. Si he escrit alguna barbaritat me'n sento responsable, no puc excusar-me dient que aquell dia no estava prou serè.

Notícies relacionades

Hem de mirar els monstres a la cara

¿Filtrar és d’esquerra o de dreta?

Sóc un bevedor ocasional, i a més en quantitats modestes. Quan vaig al meu excel·lent i ja familiar restaurant Lázaro, un o dos dies a la setmana, tenen la gentilesa de portar-me el que en diem un "espinàs", o sigui aproximadament mig whisky amb dos petits glaçons. Fa molts anys que a casa no he begut, i l'anècdota és significativa.Plaexplica que no parava de beure conyac perquè havia de fer un article. Una nit vaig pensar que quedaria molt escriptor amb un vaset de whisky al costat de la màquina d'escriure. El fet és que quan vaig acabar l'article em vaig adonar que el meu whisky no l'havia ni tastat.

Això sí, m'havia fumat un parell de pipes. Sense cap consciència d'estar fumant. O sigui: l'alcohol i el tabac com a estímuls d'un acte reflex: començar a treballar. Posar una condició instintiva és un fet força estès. Hi ha escriptors i pintors que necessiten la companyia de la música. N'hi ha que exigeixen un silenci absolut. Hi deu haver qui no pot engegar l'ordinador de l'oficina si no s'ha pres un cafè que ha de ser, forçosament, curt i sense sucre. Animals de costums, sí.