Les xerradetes carceràries

Incongruència rere incongruència, l'Espanya que no ha volgut enterrar cívicament la ja llunyana guerra civil, dignificar els vençuts ni facilitar-los la recuperació de les restes dels seus familiars a les fosses afronta avui la necessitat de construir la pau d'una guerra menor. La de la derrotada ETA -el 20 d'octubre del 2011 va dir que deixava de matar-, de la qual ara es recorda el seu atemptat més mortífer, perpetrat avui fa 25 anys a Hipercor (Barcelona), i pel qualFrancesc-Marc Álvaro (La Vanguardia) emplaçava la societat catalana a plantejar-se«si ha estat prou al costat de les víctimes»i a reclamar-li: «Encara que sigui tard, acompanyem com cal les víctimes. Els ho devem».

Notícies relacionades

Digue-m’ho en un minut

El contraatac de Nova York

Al seu torn,Luis R. Aizpeolea (El País) reiterava que la clau per consolidar la convivència a Euskadi està en els presos: sumen 700 a França i Espanya i la gran majoria ha rebutjat acceptar la legalitat penitenciària individualment, avalava l'esquerraabertzale, per imposició d'un nucli dur irreductible de 70 o 80 reclusos. El diari també abordava a fons la via de les 12 trobades que hi ha hagut fins avui entre un etarra pres que rebutja la violència i que vol demanar perdó i la seva víctima:Cara a cara amb el perdó:un llarg i difícil camí. Les víctimes que han participat en trobades amb terroristes asseguren que se senten reconfortades. Algunes associacions hi plantegen dubtes.

IAlfonso Ussía (La Razón) les exacerbava sense escrúpols: «S'han posat de moda les xerradetes carceràries. (...) No tenen sentit. Ara li ha arribat el torn a Consuelo Ordóñez, que s'asseurà a parlar amb Valentín Lasarte, l'assassí del seu germà Gregorio. Lasarte és una massa de carn, un primat, un depredador sense sentiments humans». Sort queConsuelo va demanar cita per verificar que el penediment de l'etarra és un frau.Ussía li exigia que no el visités:«Amb aquesta mena d'animals no es pot perdre el temps».Sense novetat al front. XAVIER CAMPRECIÓS