L'epíleg
Apostar per la indústria
Espanya se la juga. Ho va dirGuindosen les jornades de Sitges. I amb Espanya se la juga l'euro. La batalla no és menor. Farà falta molt coratge. Com escrivien ahir els economistes més lúcids del moment (Fernández VillaverdeiGaricano), la disjuntiva per a Espanya és demolidora: sacrificar-se per seguir en l'euro o tornar al famósque inventin ells del gasogen. Veient algunes portades de la premsa de Madrid, un s'espanta. Escoltant el ministreMontoroproclamar que Espanya ha fet els deures, també. Sort queGuindosiRajoys'han esforçat aquesta setmana a proclamar que Espanya no vol sortir de l'euro.
Aquest mes de juny és decisiu. Resolta la incògnita irlandesa, Itàlia i Espanya es mantenen atentes a la reacció de França i Alemanya després de les eleccions gregues. Una revenja hel·lena pot provocar un efecte dòmino. Farà falta molt coratge per no sucumbir als cants de sirena dels que proclamaran que Espanya estaria millor fora de l'euro. Quina bajanada. Són els mateixos que encara pensen que la crisi amainarà, que els pisos recuperaran el preu que van tenir i que molts espanyols podran tornar a viure sense treballar. Quina bajanada.
Un temps nou
La purga d'aquesta crisi -que, com es va dir ahir a Sitges, en alguns aspectes pot durar 10 anys- hauria de servir per canviar el sistema productiu espanyol i recuperar el català: apostar per l'economia productiva, per la indústria, pel valor
afegit, per la formació professional, per la recerca i el desenvolupament. És la batalla que es jugarà durant els pròxims dies. Entre els que volen tornar als privilegis de l'autarquia, anteriors al pla d'estabilització del 1958, i els que volen reprendre el camí de la integració a Europa dels anys 80, la via de la competitivitat, el progrés i l'Estat del benestar.
Els millors anys d'Espanya són els de la democràcia, les autonomies i la integració a Europa. Els pitjors han vingut amb elpelotazo, la bombolla i Bankia. S'ha de triar.
