Peccata minuta
Pobrets, però alegrets
Així com molts pobles tenen dues festes majors, la d'estiu i la d'hivern, aLa Marató de TV-3 li ha sortit una germaneta bessona i primaveral: laMarató per la pobresa. Mai he estat gaire fan de la seva tradicional edició nadalenca, ja que trobo summament inquietant que, des de les més altes instàncies i seguint el compàs de les més mel·líflues nadales, es convidi elbonismedel poble del carrer a subvencionar les ineficàcies del poder; em recorda massa aUstedes son formidables, aquella emissió de la ràdio franquista dirigida perAlberto Oliveras.Delbonismeacostumen a treure'n partit els dolents de la pel·lícula, com molt bé ens van explicarBerlangaiBuñuelaPlácido (Siente un pobre a su mesa) iViridiana.
La data està ben escollida: just després del Barça-Athletic, que gràcies a DoñaEsperanzano va ser xiulat per un col·legiat sinó que van ser xiulades ella (absent) i la Monarquia per un orfeó de 60.000 veus. La Copa ja és del Barça: possiblement l'eufòria nacional faci que la recaptació televisiva no pari de créixer i queAntoni Bassaspugui cridar ja superada la màgica mitjanit: «¡Som més que un país!» I, a sobre,JoaquimPuyal, dotzè jugador blaugrana, Català de l'Any. ¿Què més volem?
Admiro profundament i sincerament el mestrePuyalperquè, igual queSerrat, MaragalloGuardiola, ha sabut arribar a l'ànima més elegant d'allò que en diem poble, llaminera i polièdrica paraula resultant de la suma dels molt diversos pobles que la componen. Entre les moltes coses belles (la veritat sempre ho és) que va dirPuyalen el seu discurs d'acceptació del premi, subscric només parcialment aquella en què deia que «hem confós la felicitat amb els diners», perquè algú ho podria confondre amb aquell commiseratiu «pobrets però alegrets» que, gràcies a les gràcies de la buleria, el futbol (abans cohesionador i ara dissolvent de la unitat d'Espanya),Gracita Moralesi companyia, va donar grans moments d'esplendor a la injustícia social.
Notícies relacionadesSeguiria devotament les moltes hores de laMaratóde demà si al llarg d'aquestes hores s'abordessin les verdaderes causes de l'exponencial creixement de la pobresa al nostre país i al món, si s'expliqués que l'actual situació respon a una determinada manera d'interpretar la política i l'economia, es donessin noms i cognoms dels que van guionar fredament la tragèdia i s'advertís l'audiència que la riquesa, en temps de crisi, no disminueix sinó que es redistribueix, multiplicada, entre els que la van originar.
No, no seguiré laMaratóde demà perquè no m'agrada la idea d'exhibir la pobresa com a espectacle netejaconsciències; perquè no em ve de gust vessar ni mitja llàgrima compassiva, ja que, posats a deixar anar líquids, el que em demana el cos és llançar una solemne escopinada als ulls de les «entitats financeres criminals» de què va parlar a la gala del Català de l'Any la també guardonada però no televisadaAda Colau,portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Si diumenge m'agafa per practicar la solidaritat, ho faré sense intermediaris, per si de cas.
