Que no, que sense periodisme no hi ha democràcia
Sense periodisme no hi ha democràcia. Convé no deixar de repetir-ho, i ahir, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, fer-ho més alt, perquè el periodisme està en clar perill. Segons les últimes xifres, des del 2008 s'han perdut més de 6.200 llocs de treball al sector, 1.300 només en l'últim trimestre d'aquest any. I la cosa sembla que anirà a més, en una espiral de tancaments de mitjans i acomiadaments de professionals influïts, naturalment, per la crisi econòmica com a motiu real, però també utilitzats com a excusa per deixar sota mínims el que s'ha anomenat el quart poder.
Les primeres democràcies, les més antigues -però també les més modernes, vegeu Egipte o Síria-- no s'entenen sense el periodisme, i com a gran referència els Estats Units, ja que el seu camí en comú es pot rastrejar fins als pelegrins delMayflower.
Hem de reconèixer que part de la culpa del que està passant la tenim els mateixos periodistes, entre altres motius perquè hem deixat que s'anessin perdent algunes de les essències i ara impera explicar el que es diu en lloc del que passa i traslladar als nostres mitjans la informació que surt dels gabinets de comunicació. Els mitjans de comunicació són, segons qui els controlen, poder, negoci, arma. Però abans que res són un servei públic que garanteix la informació als ciutadans, per això la seva importància en les democràcies.
Per fortuna, el periodisme, entès com la crònica del que passa, sempre troba la forma d'expressar-se quan li tanquen les que li són tradicionals. Un bon exemple el podem comprovar aquests dies al Saló del Còmic a Barcelona. Allà estan triomfant autors que entre superherois, manga i altres gèneres propis de les vinyetes han sabut crear-ne un de nou, la crònica periodística. Les seves obres són reportatges en tota regla sobre el que passa a l'Orient Mitjà i en impenetrables dictadures com la de Corea del Nord.
I encara hi ha més. Robert Redford, actor i cineasta, manifestava fa dos mesos que els documentals estan reemplaçant els diaris. Encara que escombrant cap a casa, no està exempt de raó.
Ho repetim per si en queda algun dubte: sense periodisme no hi ha democràcia.
