Les eleccions més electoralistes
¿Se'n recorden quan a Convergència es comparava el tripartit amb el Dragon Khan? Doncs ara Artur Mas no només hi ha pujat sinó que ha tret el fre. Gairebé d'un dia per l'altre aquest país ha passat de tenir un 16% d'independentistes abanderats per ERC a la percepció que la gran majoria dels catalans ho són i que el resultat d'un referèndum seria aclaparador a favor de la secessió d'Espanya. Espero que sociòlegs i altres expliquin aquest fenomen. Quan en l'opinió pública es produeix un canvi de tendències tan brusc i aclaparador com aquest, s'ha d'analitzar bé, perquè s'intueix que a través d'aquest clam independentista s'està canalitzant en bona part el desencant, enuig, frustració i impotència davant la situació de crisi econòmica que ens sacseja. Com si l'endemà de ser independents s'acabés la crisi a Catalunya.
Però també cal tenir en compte que aquesta explosió ha servit de detonant perquè els catalans alliberin la reacció a tot el que han hagut de suportar aquests anys de foment de l'anticatalanisme i passades de ribot quan, per la via constitucional, van reclamar una legítima millora del seu autogovern a través de la reforma de l'Estatut. L'anticatalanisme emanat des dels sectors espanyolistes del PP i el PSOE ha estat el principal i més eficient generador d'independentistes.
Gairebé també d'un dia per l'altre el president Mas s'ha erigit en líder del moviment. De votar-l'hi tot al PP a Madrid ha passat a ser una espècie de Braveheart assedegat per fer fora l'invasor. Fins i tot ha desplaçat en el lideratge la gent d'Esquerra, que han quedat pràcticament diluïts. Fins i tot la premsa internacional sembla que s'hagi tornat independentista.
Però segueix havent-hi moltes preguntes pendents de resposta, que estaria bé que els catalans coneguéssim abans de decidir el vot en la consulta. La primera és la viabilitat econòmica d'un estat català. Necessitem conèixer el business plan. ¿Seguirà sent Espanya el nostre principal mercat? ¿Amb quines indústries comptem? ¿Com generarem llocs de treball? ¿Quina fiscalitat se'ns aplicarà als catalans? També hauríem de saber quin model d'estat adoptarem. ¿Com ho farem per seguir a la Unió Europea? ¿Com ens afectaria quedar fora del mercat comú? ¿Com construirem la nostra defensa? ¿Com resoldrem el subministrament elèctric? I encara que sembli frívol, ¿en quina lliga jugarà el Barça?
I una pregunta més immediata que ningú sembla formular-se. ¿Quant ens costaran aquestes eleccions, les més electoralistes de les que s'hauran celebrat mai a Catalunya? Perquè és així. Amb aquesta convocatòria Mas ha tingut l'habilitat de camuflar la seva nefasta política de retallades socials i espera recol·lectar en forma de vots tot aquest desencant que s'expressa a favor de la independència. No només aspira a aconseguir una gran majoria absoluta, sinó que envia un torpede directe a la línia de flotació del PSC just quan té més vies d'aigua que el Titanic. Serà digne d'estudiar-se a les escoles d'estratègia política. I quan Mas diu que els comicis són necessaris per legitimar una futura consulta --oblidem-nos de referèndum-- no està dient tota la veritat. Podria haver-la convocat perfectament amb el suport d'ERC i ens hauríem estalviat tot aquest malbaratament electoral --no es preocupin que ja ens ho repercutiran als ciutadans amb algunes retallades més-- i una situació d'interinitat de les institucions que no és el millor en l'actual situació.
Notícies relacionadesI mentrestant, assistim amb dolor i tristesa a les feixistoides càrregues policials de Madrid, amb un president Rajoy absent que no es mulla ni a la dutxa i que en canvi se'n va a l'ONU a reclamar la descolonització de Gibraltar. I el que ja és el súmmum, ara apareixen federalistes al PSOE com bolets --¿on eren fins ara?-- i aflora un cert nerviosisme en els sectors espanyolistes, potser perquè tampoc els surten els comptes del business plan d'una Espanya sense Catalunya. Alguns fins i tot apel·len ara al diàleg constitucional que han negat durant els últims 30 anys, que ha estat temps més que suficient per reformular un model d'Estat que hauria evitat l'actual situació.
