Keynesià, sí, ¿què passa?

"Keynesià, vostè és un keynesià", em va interrompre irat un tertulià quan en un programa de ràdio mostrava la meva crítica a una política de retallades que no fa més que enviar ciutadans a l'atur. ¿Com es recuperarà així el consum i per tant superarà la crisi? Sí, sóc keynesià, malgrat el to despectiu amb què es va dirigir el tertulià a mi, com si fos el mateix que ser membre del Ku Klux Klan.

Segons Keynes, en temps de recessió han de ser els governs els que intervinguin en l'economia per generar la demanda que revifi el consum i aquest sostingui la producció. Un cicle econòmic ben  lògic. A l'altre extrem, deixar que sigui el mercat qui generi per si mateix la recuperació. Doncs ja hem vist on ens ha portat el mercat ultraliberal que es regula a si mateix que ens ha regit en els últims temps.

Quan Zapatero es va treure del barret de copa el seu Pla E, injectant diners als ajuntaments per invertir-los en obra pública i esmorteir la caiguda del sector, estava aplicant keynesianisme pur. Però malament. Els ajuntaments van buidar els calaixos de projectes aparcats, es van inventar els que van poder -diuen que algunes carreteres es van arreglar fins a cinc vegades per justificar la inversió-- i van aixecar més equipaments que l'únic que van fer va ser augmentar la despesa corrent dels consistoris, el dèficit i el deute. Keynes deixa de tenir lògica quan s'aplica amb poca habilitat.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Aquest diari ha publicat el titular que més bé resumeix l'actual situació: "Impotència espanyola". La monarquia té ja més vies d'aigua que elTitanic. L'Argentina expropia YPF i el Govern de Rajoy només es pot queixar i com a màxim rebre algun copet de consol a l'esquena. Kirchner no farà marxa enrere. Tampoc envairem l'Argentina. Al Govern del PP només li queda recollir els vidres trencats, dir de tant en tant per si cola -cada vegada menys per cert-- que la culpa segueix sent de Zapatero i continuar amb les retallades a la desesperada per complaure Europa i els mercats.

Doncs, sí, reivindico Keynes.