Deu anys del Bataclan
Deu anys del Bataclan /
Els múltiples atacs terroristes del 13 de novembre del 2015, que van acabar amb la vida de 130 persones a París, van marcar una fita en la percepció del terrorisme gihadista. No era la primera vegada que França patia una violència que invoca l’islam, però l’assassinat de 90 persones a la discoteca Bataclan va marcar un abans i un després en la lluita contra el terror. Pocs mesos abans, Charlie Hebdo havia sigut objecte d’una altra massacre que pretenia retallar la llibertat d’expressió. En els atemptats, dels quals avui fa deu anys, van apuntar a una altra llibertat: la de viure en pau, anar a un concert, assistir a un partit de futbol o quedar amb amics en una cafeteria. En els dos casos pretenien acabar amb les nostres llibertats. No ho han aconseguit. Ni ho van aconseguir amb els atemptats comesos a França, Espanya o el Regne Unit, ni tampoc amb el devastador atac de l’11 de setembre del 2001 als Estats Units. És cert que han condicionat alguns aspectes de les nostres vides, entre d’altres la nostra de viatjar, i que han facilitat processos de radicalització que tenen causes múltiples, però la llibertat, almenys de moment, ha guanyat la batalla. Aquesta és la primera observació que convé fer cap dels deu anys del terror que va viure el Bataclan.
La segona és que la lluita contra el terror, malgrat els seus errors i les violacions de drets que de vegades ha comportat, ha aconseguit contenir l’amenaça. La batalla està lluny d’haver-se guanyat, però l’evolució del terrorisme gihadista revela que ha perdut la capacitat d’actuar des de santuaris inaccessibles, com va passar fa deu anys. El califat de l’Estat Islàmic de Síria i l’Iraq, des del qual es va monitoritzar la matança de París, ja no existeix. Fins i tot algunes de les organitzacions que hi estaven implicades han desaparegut. Tot i això, seria ingenu pensar que els terroristes gihadistes no compten amb altres amagatalls i que Al-Qaida o Estat Islàmic no disposen de la capacitat de canviar en altres sinistres acrònims. Encara més, sabem que el Sahel és avui el lloc on aspiren a preparar-se per tornar a atacar. Europa o països africans. Des de començament d’any, Nigèria ha rebut atemptats que han acabat amb la vida de més de 8.000 persones, musulmanes i cristianes. En conseqüència, l’acció coordinada de les agències d’intel·ligència i els serveis de seguretat encara és essencial per contenir l’amenaça.
La lluita contra el terror de matriu islamista té una tercera derivada que provoca debats molt intensos. A més de destrossar vides i il·lusions, els terroristes aspiren a provocar una radicalització social, política i cultural dins de la qual es mouen com un peix a l’aigua. Com més tensió experimentin les nostres societats, i com més injustícies es cometin als països d’origen de molts d’ells, més raons tindran, o pensaran que tenen, per desplegar el terror. Les últimes dues dècades han demostrat que al terrorisme se’l derrota amb mesures de vigilància i seguretat molt enèrgiques, però també traient-li l’oxigen que necessita per transmetre les proclames fonamentalistes. I evitar caure així en el món a què aspiren els gihadistes i els extremistes de tota mena. Un món distòpic, amb llibertats i drets retallats, mentre ells preparen atemptats encara més mortífers que els que hem patit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
