¿Un nou urbanisme a les Glòries?

ENCARA és necessari, però, superar alguns apriorismes, sobretot els que són restes de les darreres avantguardes i que s¿han quedat enquistats en les bases del nou pensament conservador. Per exemple, la coincidència sobre el to, el caràcter i la funcionalitat que ha de tenir aquest sector urbà. O, més ben dit, la quasi unanimitat sobre el que les Glòries no haurien de ser. Gairebé tothom aposta perquè no es protagonitzi el nus viari cridaner, abusivament antiurbà, sinó que hi hagi una continuïtat dels valors de la ciutat històrica, amb la densitat i l¿activitat que correspondria a un nou centre d¿una coherent ciutat mediterrània. Tinc por que aquesta quasi unanimitat sigui conseqüència d¿un apriorisme poc analitzat, fruit de les afirmacions teòriques i les realitzacions dels darrers anys que reclamaven a l¿espai públic més condicions de confortabilitat i convivència, amb al·lusions, fins i tot, a escenaris tradicionals que superessin l¿abstracció polèmica del funcionalisme pioner i deixés a segon pla els instruments més durs de la vialitat per recuperar la presència activa del vianant i les seves relacions amb els comerços de proximitat, les institucions de barri, les entitats arquitectòniques que provenen del reciclatge del casc antic.

Les Glòries serà ara un fenomen més complex i, per tant, d¿una envergadura metodològica que podria potenciar, possiblement, un nou model. De moment, el territori de l¿operació, especialment el de l¿espaibuit, té unes dimensions insòlites que no s¿adapten a una imitació fora d¿escala dels vells centres de les ciutats preindustrials. Al contrari, predisposen a la recerca d¿un nou model que integri els factors reals de la ciutat moderna, aquells que, fins ara, no hem utilitzat com a llavors de noves solucions, sinó com a defectes i destorbs que calia amagar. Però, ¿és possible evitar o dissimular el gran nus circulatori precisament en la cruïlla de les tres avingudes més importants de Barcelona, un punt ja clarament determinat en el Pla Cerdà? I, per altra banda, la potenciació visual, funcional i social d¿un eficient nus circulatori, ¿no pot ser el mitjà més adequat per assegurar una activitat continua, aglutinadora, vitalitzadora, segurament millor que la que podria oferir un exercici de nostàlgia que, per sí mateix, ja és una negació de la modernitat? I, encara: ¿no ha arribat el moment de considerar aquesta modernitat funcional com un ingredient cultural i representatiu i no com un mal necessari que cal amagar darrere dels ornaments projectuals? Vull dir que ja no cal manifestar la qualitat d¿una ciutat en funció dels cotxes que s¿hi han eliminat, dels serveis que no s¿hi han construït per no malmetre les imatges de les tradicions d¿una societat conservadora.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sense MENYSprear el gran flux del trànsit ¿acceptant-lo fins i tot com l¿explicació de les bases funcionals de la metròpoli¿, les Glòries poden oferir un projecte d¿integració sense amagar res, sense readaptar antigalles, considerant que un barri nou d¿aquestes dimensions ha de plantejar nous models de carrers, de places, de parcs, de canals circulatoris. Com deiaManuel de Solà-Moralesen el seu magnífic article pòstum a l¿Ara, cal pensar en una «injecció d¿intensitat japonesa en el cor de la ciutat mediterrània per excel·lència». Una intensitat que abasti tots els temes i resolgui les actuals dificultats en una realhumanitzacióde l¿espai públic, no pas amagant les contradiccions, sinó fent-ne la base d¿un nou model. Potser el millor camí per humanitzar una ciutat no és

¿com pensàvem fins ara¿ esborrar o amagar la circulació viària i els seus complements, sinó fer-la la protagonista d¿una integració radical. Això no és possible ¿o és massa difícil¿ en la ciutat consolidada, però sí que ho és en aquest terreny de les Glòries, encara, amb capacitat de ser model d¿un nou urbanisme. Però que la voluntat d¿humanització no ens faci caure en les cursileries de la nostàlgia.Arquitecte.