Gent corrent
«Com aquest racó de món, estic segur que no n'hi ha cap altre»
Un home marcat pel paisatge. La seva col·lecció d'escultures és un tresor ocult a l'Empordà profund.
«Com aquest racó de món no nhi ha cap altre»_MEDIA_3 /
Electricista de professió, regenta la casa rural de Can Pau, al poble de Llabià, des d'on s'estén l'antic llac d'Ullastret, un dels paisatges més espectaculars de l'Empordà. Des del seu taller, se sent renillar un cavall.
-¿Passa moltes hores al taller?
-Des del matí fins a la mitjanit, parant per menjar. M'agrada estar aïllat i el taller és un espai de la casa que em convida a estar sol.
-¿D'on treu els materials per a les seves escultures?
-Puc tenir un ferro tirat per terra 15 anys i de cop i volta li veig la forma. ¿Veu aquella escultura? Està feta amb una roda de carro i aquella altra la vaig fer amb peces d'una antiga màquina estirada per cavalls amb què es tallava el blat de moro. Les fustes són soques d'olivera i les pedres les vaig a buscar al riu Fluvià.
-¿Mai ha exposat la seva col·lecció?
-Fa anys va venir un que dibuixava, Enrique Gallego, i al veure el que feia em va dir que ho havia de moure. ¿Però com m'havia de dedicar a això si no sabia res d'art? ¡Mai havia anat a una exposició! Temps després, per una coneguda, vaig exposar als Banys Àrabs de Girona.
-¿I res més? Quina llàstima.
-Un dia vaig rebre un correu d'un anglès que s'havia allotjat a casa i va quedar impactat per les escultures que tinc a l'exterior. Em va preguntar si volia comerciar amb elles.
-¿Ho veu? Ja tenia representant.
-No sé què volia exactament. Li vaig escriure en espanyol i em va contestar que«sorry»,que no entenia l'idioma.
-¿I ja està?
-És que jo no sé anglès.
-Bé, ja que no li han fet mai una crítica, faci-la vostè.
-Crec que el que faig és molt eteri, com si flotés. Hi ha peces que s'estiren en l'aire com un sospir. M'agradaria que hi hagués un lloc sense gravetat perquè les peces s'aguantessin en l'aire.
-¿Les vendria?
-No m'imagino vivint d'això. Fora que em comprin les ganes, no tinc intenció de vendre res.
-¿Què vol dir que li comprin les ganes?
-Que algú m'oferís 300.000 euros per la col·lecció, per exemple.
-¿De quina peça no es desprendria mai?
-Aquesta escultura d'un rellotge, perquè és part de la meva història. El meu fill gran tenia 23 anys quan li van diagnosticar un càncer i em va sortir això.
-És un rellotge que té una agulla tancada amb cadenat.
-Va ser com si el temps s'aturés. Pensava que el cadenat l'obriria algú, però mai l'ha obert ningú. Després de la mort del meu fill va canviar la meva visió del món i de les coses. Ja res era tan important.
-El seu fill pintava.
-Va fer unes 100 pintures i m'agradaria obrir un espai a la casa per exposar-les amb les meves escultures.
-Per fi Can Pau tindrà un museu. ¡En un poble de 50 habitants! I la casa ja tenia un camp de vol.
-L'obsessió per volar em ve de petit. Veia passar els primers ultralleugers sobre el meu cap mentre ajudava els meus pares a arrencar naps del camp per donar-los a les vaques: «Volar ha de ser la màxima aspiració de l'home -pensava-, però jo no ho podré fer mai».
-¿Per què?
-¡Perquè tinc vertigen! Però un dia vaig voler saltar amb ala delta perquè em marxés del cap i... ¡va ser l'hòstia! Després vaig volar en ultralleuger i vaig sortir tan emocionat que vaig construir el meu hangar al camp.
-¿Què sent quan s'eleva amb el seu ultralleuger i veu el lloc on ha passat tota la seva vida?
-Que és el millor lloc del món. Jo no he viatjat, mai he agafat un avió, però com aquest racó de món no n'hi ha cap altre. Sóc un enamorat de l'Empordà.
-Néixer davant d'aquest paisatge ha de marcar el caràcter.
-Crec que sí. És un paisatge preciós, però també m'ha influït molt la soledat. No hi havia nens de la meva edat al poble i les meves germanes se'n van anar a treballar de perruqueres a Barcelona als 11 anys. ¿Veu aquella escultura d'unes mans que s'agafen a unes reixes que hi ha a l'era?
Notícies relacionades-Sí. Sembla com si algú mirés el paisatge des d'una presó.
-Jo l'associo amb la meva vida: és com estar empresonat en plena llibertat. Però si tornés a néixer tornaria a aquest lloc. L'arrel de la meva vida és aquí, a Llabià. El que tinc aquí no ho tindré enlloc més.
