La roda
La volubilitat de la inconsistència
No pots ser budista avui, mahometà demà i agnòstic demà passat. Que un bisbe carca digui una enormitat -passa quasi cada dia- no et fa apostatar. Canviar de religió o abandonar-ne la pràctica és una decisió que només es pren un o dos cops a la vida, potser cap. Hi ha un saludable desacoblament entre les incidències del dia a dia, o els alts i baixos de la fe, i l'adhesió a una determinada creença.
Amb la ideologia política hauria de passar el mateix, trobo. De jovenet, vaig concloure que l'esquerra era la meva opció de progrés. Encara ho és. M'han decebut moltes persones, jo mateix he canviat d'opinió innombrables cops
-perquè aprendre és canviar- i tinc un considerable nombre de dubtes raonables sobre moltes coses. Però mantinc la meva opció genèrica, no trobo motius de fons per modificar-la, i menys en moments de desconcert general.
Notícies relacionadesEm sembla sorprenent que moltes persones canviïn de color polític a cada votació. Deu ser que la ideologia i la política s'han divorciat. La majoria mira els polítics com a proveïdors de serveis, per això modifiquen el seu vot com aquell que canvia de sabateria. Les enquestes posen de manifest, i estimulen, aquestes muntanyes russes que encimbellen avui els uns mentre ensorren els que ahir eren a dalt de tot. El polítics exalten aquest lamentable joc, més preocupats per l'èxit comercial del moment que per la bondat sostinguda del seu producte. En aquestes condicions, la democràcia té poc interès.
Sí, vivim una democràcia de rebaixes, només compta el preu. La gent torna a casa amb la millor oferta sota el braç. No hem acabat de resoldre el tema electoral o el sistema de partits, però tant se val, perquè aquest no és el problema. El problema és que els partits proclamen l'oferta del dia, però no diuen cap on van ni per què. Potser no ho saben. Al ciutadà-client ja li està bé. A mi em sembla una desgràcia. Sense projecte, la política és un basar i la democràcia una pèrdua de temps.
