El torn
¿Tots junts som imparables?
Ha començat la pre-campanya electoral del
20-N i els partits afilen les armes dialèctiques abans de llançar-se al coll dels seus adversaris polítics. Alguns es preguntaran si amb tot el que està passant el moment actual és el millor per a les batalles partidistes allunyades dels veritables interessos dels ciutadans. ¿Ho és?
Notícies relacionadesRecapitulem. Si la borsa és un indicatiu del grau de benestar d'una societat, el 9 de març del 2008 l'Ibex 35 estava un 54% per sobre de l'índex dels últims dies. En les passades eleccions generals, els efectes de la crisi encara estaven lluny d'afectar els ciutadans amb la cruesa dels últims mesos. A cap polític amb dos dits de front se li hauria acudit esmentar ni de forma remota la paraula copagament. Ni copagament de la sanitat, ni aturada en la construcció de guarderies, ni desinversió en ensenyament, ni tancament de quiròfans i plantes d'hospitals. Però aquesta és la tessitura que ara tenim. Hem passat de l'abundància a l'Estat del malestar. De fer aeroports i estacions d'AVE en totes les ciutats a l'augment de les llistes d'espera, a la supressió del xec nadó, a les reduccions de sou i a l'anunci de nous impostos i peatges.
El ciutadà espera que no l'enganyin i que li diguin la veritat, que li expliquin bé què faran els candidats si arriben al govern i què pensen fer els que ja manen per sortir de la situació actual. Que deixin de banda els revengismes i que tractin els votants com a adults. Que reconeguin de forma conjunta que si hem arribat a la situació actual és una mica per culpa de tots. Dissortadament, el reconeixement de culpes no figura entre les principals virtuts dels nostres polítics. En conseqüència, em temo que la creació de governs d'unitat a Catalunya i a Espanya seguirà formant part durant molt temps de la utopia irrealitzable d'una colla de somiadors.
