La roda
Calatrava, mil milions insignificants
La bombolla immobiliària ha creat monstres que viuen fora de la realitat comSantiago Calatrava.Fa 25 anys, el valencià era un arquitecte i enginyer jove que tot just començava a despuntar. Gràcies als dos projectes realitzats a la Barcelona preolímpica, la seva carrera es va projectar a escala mundial: el primer va ser el pont de Bac de Roda, inaugurat el 1987, i els clons del qual vendria després a nombroses ciutats de tot el món. Molta més repercussió va tenir la torre de comunicacions construïda a l'epicentre de Montjuïc amb motiu dels Jocs Olímpics.
Malgrat la seva rellevància, aquells dos projectes han de ser considerats avui molt poca cosa per a unCalatrava, que, sobretot a la seva comunitat, ha estat beneït amb contractes públics a raig. S'ha acostumat tant a moure projectes desorbitats, deu haver considerat que la seva obra és tan imprescindible per als humils ciutadans del seu país, que fa pocs dies es va atrevir a declarar a una revista d'arquitectura: «Comparat amb els 100.000 milions del rescat a Espanya, els 1.000 milions de la Ciutat de les Arts i les Ciències són insignificants».
Calatrava sembla patir de megalomania quan diu que mil milions són insignificants o quan s'atreveix a comparar una sola obra amb l'ajuda a la banca de tot un Estat amb 47 milions d'habitants, entre els quals no hi és ell precisament, que té la seva residència a la suïssa Zuric. Més que escandalitzar-nos per les seves paraules, hem d'admetre queCalatravai la seva arquitectura del nou-ric són un mirall del que hem estat fins fa ben poc, del que hem volgut ser o del que ens han volgut fer creure que érem. Ara fa 20 anys, en vigílies dels Jocs Olímpics, hi havia una pintada als afores de la capital valenciana on es podia llegirBarcelona 92-València 0. Aquella protesta espontània escrita amb esprai per una mà anònima damunt d'una paret explica molts disbarats que s'han perpetrat després.
