Gent corrent
Elena Velasco: "Fer ballar un gegant et fa pujar l'autoestima"
Ànima de gegant. Aquesta tarda obre la Mercè donant vida a la Geganta de la Ciutat. És l'única dona que la mou.
Elena Velasco. /
-Vostè imposa, la veritat.
-Faig un metre i 83 centímetres.
-¿Quant carrega en aquest cos?
-La Rosa del Paral·lel, que és la vedet de la colla del Poble-sec -la meva-, pesa uns 60 quilos. Però Violant d'Hongria, la Geganta de la Ciutat, ronda els 80.
-¡80 quilos! ¿La porta molta estona?SFlb-Un parell de cançons. Cadascuna dura uns dos minuts i mig. Però és més qüestió d'equilibri que de força.
-¿Com es va ficar sota aquestes faldilles?
-La meva germana va entrar en aquest món el 1992 i al meu pare no li feia gràcia que hi anés sola, així que el meu germà petit i jo l'acompanyàvem. Al final ens hi vam ficar també. Jo tenia 17 anys. De petita em fascinaven. Semblaven tan reals... Quan vaig veure que era perquè algú els donava vida vaig pensar: «Jo també ho puc fer».
-¿Recorda la primera vegada?
-I tant. Va ser amb la vedet del Poble-sec. És tan difícil explicar la sensació... Fer ballar un gegant et fa pujar l'autoestima. A la meva li tinc molta estimació. L'he vist des que era un dibuix. Està amb mi des del 2001. Quan li surt una petita esquerda, m'entra una angoixa exagerada.
-És el seu jo, de fet.
-Sí. A vegades, entre setmana, la vaig a veure al Centre Cívic El Sortidor, que és on sol estar guardada. I en algun viatge en camió fins i tot hem parlat...
SEnD¿De què?
-És confidencial.
-És l'única dona que porta els gegants grossos.
-Ser l'única és estrany... Quan portes la Geganta de la Ciutat i plantes, al sortir hi ha qui diu: «El porta una noia, sí que pesa poc».
-Els seus companys ja no ho diuen, això.
-No. Sóc una més. I sempre m'apunto voluntària quan fa falta gent per portar els d'altres colles.Durant les vacances fins i tot tincmono.
-Curiós. Vostè és més aviat tímida.
-Sóc tímida fora del gegant, però quan m'hi poso a dins em transformo. Ella sóc jo, jo sóc ella... Ballo, faig moviments de maluc, sento els comentaris de la gent i creixo per dins. I a l'aixecar la faldilla i sortir...
-Els deixa bocabadats.
-A algun, sí. A vegades, quan baixo per la Rambla sense que em miri ningú penso: «D'aquí un parell d'hores ja em mirareu, ja».
-Balla de por. ¿No es veu sobre el podi d'una discoteca?
-Em moriria de vergonya. Vull que comentin que bé que balla ella, no jo, encara que sigui jo qui la faci ballar.
-¿Com es veu el món des de la reixeta?
-Il·lusionat. La cara dels nens quan passes per la Rambla no té preu... I aquell silenci a la plaça de Sant Jaume, que tornaré a sentir aquest vespre, i que es trenca amb l'inici del ball. ¿Li explico com em van ensenyar el ball de la reina Violant?
-És clar.
-Em van dir: «Imagina't que vas passejant per un jardí del palau. Vas agafant flors, després trobes un camí on has d'envoltar una font. Vas fins al rei, li fas una salutació. Després balleu junts...».
-¿Mai ha ensopegat, s'ha marejat, s'ha desmaiat?
-Mai. Tot està molt controlat.
-Els ha portat de viatge.
-A Bordeus, a Madrid, a Almagro, a Galícia. I hem portat els gegants de la Pedrera [a la fotografia] a Sicília. Em produeix molt orgull representar el Poble-sec i la ciutat fora d'aquí.
-¿Això té edat de jubilació?
-¡Jo sempre estaré amb ells! Fins que tingui 80 anys. No m'imagino la vida sense portar gegants.
-Mentre no pateixi claustrofòbia...
-¿Per estar-hi a dins? I ara. Jo m'hi sento molt còmoda. Jo tinc passió pel gegant. I és un món en què hi ha poca gent jove. Ens coneixem tots. Hi ha un bon rotllo impressionant.
-Encara sort, perquè aquest any els han retallat fins i tot el confeti.
-També han retallat els entrepans. Però els farem a la Coordinadora de Geganters, d'on sóc de la junta. I tot sortirà molt bé.
Notícies relacionades-Sense gegants, ¿qui és?
-Sóc administrativa en una empresa de logística. Una persona familiar. També jugo a bàsquet. Abans competia, però com que la majoria de partits eren en diumenge, no podia portar gegants i ho vaig deixar.
