El cercle negre

El cartell deMiquel Barceló per a l'última corrida a Barcelona té la força i l'expressivitat característiques de l'artista. En primer pla, la silueta d'un toro. Al fons, la sorra ocre emmarcada en uns poderosos traços negres. Unes pinzellades que conformen una plaça. Els trets d'un cercle, d'una espiral, d'un pou… Un forat que engoleix el toro. Però també una fossa que sembla entestada a devorar la discussió més racional, més objectiva. Més enllà de les emocions basades en la tradició o en la identitat, hi ha una realitat dita i repetida: les corrides de toros són un espectacle basat en el maltractament a un animal. Prohibir la festa sota aquest concepte pot agradar o no, però hi ha una raó objectiva i de pes que sustenta aquesta decisió. Una raó, no obstant, desdenyada pel mateix legislador al blindar els correbous.

L'esquizofrènia entre la legislació per a corrides i correbous és, igual que el cartell deBarceló, tot un símbol del moment. Les línies negres, circulars, hipnòtiques de la irracionalitat s'entesten a absorbir els debats més serens, el pes dels arguments. Prevalen les emocions, les suposicions, els prejudicis, les desqualificacions impunes, el llenguatge tosc, els insults de baix perfil, la negació de tot, la falta de propostes, el vel de la incomprensió… Els temps són foscos. I alguns semblen entestats a fer-los encara més tenebrosos.