Gent corrent
Albert Benaiges: "Potser picant pedra apareixerà alguna joia"
Míster infantil. Coordina el futbol base del club Al Wasl, de Dubai. Maradona entrena el primer equip.
Albert Benaiges, a la Masia.
L'entrevista la fem per telèfon. I la veritat és que se sent bé, com si Albert Benaiges (Mèxic DF, 1955) fos aquí al costat, a Sant Joan Despí, a les instal·lacions de La Masia. De fet, va estar 20 anys col·laborant amb el planter del Barça, on va eixugar les llàgrimes d'aleví de cracs com Messi, Iniesta i Xavi. A mitjans de juliol, es va instal·lar a la península Aràbiga: el xeic de Dubai li havia fet una oferta irresistible.
-¿Quant li paga l'Al Wasl per coordinar la canalla?
-Ha, ha, ha. No l'hi diré. És secret de sumari.
-¿Li ha tocat la Bonoloto?
-En certa manera, sí. Els que estem en el futbol base no cobrem quantitats com les que reben els entrenadors i els jugadors professionals. A més, em tracten molt bé.
-¿Què troba a faltar?
-En qüestions de menjar, les paelles i algun bon vi. I sobretot, els meus fills. Contactem per Skype i ens veiem les cares.
-¿Quants en té?
-Dos. El Samuel, de 23 anys, a qui vaig adoptar a Rio de Janeiro, i el Tandasi, de 12, a qui tinc en acollida a través de la Fundació Samuel Etoo, del Camerun. Vindran a viure amb mi molt aviat.
-¿El que porta pitjor?
-La xafogor. Sort que ara ja ha baixat una mica, però pensi que alguns dies hem arribat a temperatures de fins a 50 graus. Vas saltant d'aire condicionat en aire condicionat. Durant els cinc minuts que trigues a arribar al cotxe, les ulleres et queden
completament entelades.
-I Maradona, ¿suporta la calor?
-Igual que tothom. Durant el Ramadà, quan va fer més calor, ells també s'entrenaven a la nit… Té uns col·laboradors molt vàlids; a veure si l'acompanyen els resultats.
-¿Què passa a Dubai? Tenen l'edifici més alt i l'aeroport més gran del món… ¿Ara volen el millor club del planeta?
-Ho intenten. El problema és que la població de Dubai i la dels Emirats Àrabs Units és molt escassa, i aquesta circumstància rebaixa les probabilitats de qualitat. Però estem treballant per millorar. Tant de bo trobem jugadors internacionals. Aquesta és una feina de picar pedra, i potser picant pedra apareixerà alguna joia.
-Resumeixi la filosofia de La Masia.
-Només necessito una paraula: excel·lent. És una forma d'entendre el futbol i la formació dels nens. És tot un èxit que en el primer equip hi hagi gent de La Masia.
-¿És un model exportable?
-A nivell disciplinari i d'ordre, sí. Després, la captació de jugadors de qualitat pot resultar més complicada. Un Barça o un Madrid tenen capacitat per fitxar xavals de qualsevol lloc del món.
-¿Quins indicis li suggereixen que un xaval val per a la pilota?
-La tècnica i la intel·ligència són bàsiques. Altres nois són mediocres, però gràcies als entrenaments, el seu esforç i l'actitud poden millorar i arribar a ser jugadors
professionals.
-¿És fàcil equivocar-se?
-Amb nens de 10, 11 i 12 anys és impossible preveure si seran grans jugadors. Amb la pubertat es produeixen moltíssims canvis. No sabem quin serà el seu desenvolupament físic i psíquic, la influència dels entorns, si lesnovietesels apartaran del futbol o no.
-Va néixer a Mèxic. ¿És un home marcat per l'exili?
-Això marca a tothom. Vaig arribar a Barcelona en els últims anys del franquisme. El primer dia de classe em van clavar dues hòsties… ¡El meu pare no m'havia posat mai una mà a sobre i aquí un desconegut em pegava!
-¿Quina edat tenia?
-Quinze anys… La travessia en vaixell va durar 41 dies, des de Veracruz fins a Bilbao, amb escales a Miami, Nova York, l'Havana, la Corunya i Santander. Allò semblava un autobús… ¿Sap?, el meu pare, que es deia Andreu, va ser fundador del Futbol Club Barcelona de Mèxic.
-¿Per què es va exiliar?
-Era comissari de policia del president Lluís Companys; la meva mare, capitana de les Joventuts Socialistes de Catalunya. Van haver de sortir per cames.
Notícies relacionades-Una vida de grans canvis.
-Això sembla. He viscut a Amèrica, Europa i Àsia… Només falta que a l'acabar aquesta etapa em fitxi un equip d'Austràlia.
