La CAM i la política

La informació que es va coneixent sobre els comptes de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), fins i tot sent escandalosa, té la virtut de confirmar la impressió generalitzada que la intervenció del Banc d'Espanya ha estat adequada. Els detalls de les presumptes irregularitats que han portat fins aquí la caixa alacantina coincideixen amb els que es van conèixer després de les intervencions de CajaSur i de Caja Castilla-La Mancha: concentració excessiva de risc a les mateixes empreses i una mala gestió del crèdit. Per tant, no és descartable que els seus administradors també rebin sancions i inhabilitacions per poder ocupar responsabilitats en el sector.

El cas de la CAM té un parell de característiques singulars. La caixa va continuar fent inversions en el negoci immobiliari el 2009, gairebé dos anys després que esclatés la crisi de lessubprime, unes apostes de les quals s'han derivat importants pèrdues. De la mateixa manera, va concedir crèdits que en conjunt superen els 160 milions d'euros als seus propis directius, dos dels quals -el president i la directora general- havien estat autoritzats per aprovar préstecs sense passar pels filtres habituals de control de risc.

I, a més a més, la caixa alacantina ha estat molt exposada a la influència dels partits polítics, el PP en aquest cas. De fet, aquesta caixa va ser un dels últims camps de batalla d'Eduardo Zaplana i Francisco Camps en la seva lluita pel control dels ressorts del poder valencià. Hi va haver d'intervenir Mariano Rajoy, que ho va fer a favor de Camps i contra la llista de candidats a ocupar els òrgans de govern de la caixa que Zaplana havia pactat amb els socialistes. L'altra caixa de la comunitat, Bancaixa, ara integrada a Bankia, està presidida per José Luis Olivas, expresident de la Generalitat de València durant l'any que va transcórrer entre la sortida de Zaplana i l'elecció de Camps. Aquests antecedents fan més estranya la insistència del dirigent valencià del PP Esteban González Pons a l'hora d'acusar el Banc d'Espanya i el Govern d'haver trigat a intervenir-hi. No es pot dir que aixecar aquesta mena de cortines de fum per desorientar els ciutadans sigui el que s'ha d'esperar del vicesecretari d'informació d'un gran partit.