Steve Shabaneh: "Vaig tornar a Palestina i sí, em van oferir un ministeri"

-Ara no tinc cap vinculació política, ¿eh? Que quedi clar. Però en aquella època era diferent. Havia començat l'ocupació israeliana i com molts joves jo m'havia vinculat a Al-Fatah. Era en una cèl·lula política. Em preguntava per què vaig viatjar a Espanya, ¿no? Bé, en part té a veure amb això. A Betlem... A Betlem havien caigut cèl·lules de què jo era responsable. La situació era difícil. Me'n vaig haver d'anar.

És el mateix home, al seu dia militant actiu contra l'ocupació israeliana, subordinat entusiasta de Iàssir Arafat, el que molts anys després un es pot trobar si és a Madrid, li interessa el món de la nutrició esportiva i s'acosta a la botiga del ram situada al carrer de Jaén, molt a prop de Bravo Murillo; i és el mateix, també, que en tots els anys transcorreguts entre l'una cosa i l'altra va tenir temps de ser un culturista d'elit, campió per Espanya en pràcticament tots els grans campionats d'aquesta disciplina. Una vida estranya. I fascinant.

-«Vella glòria del culturisme espanyol». Així el descriuen en un article que vaig trobar a internet.

-Sí, bé, això vol dir que formo part del grup que va ajudar a aixecar aquest esport a Espanya. Vam ser, els 70... Vam ser uns dels primers a sortir i representar Espanya a l'exterior. Abans d'allò, en aquest país als culturistes els miraven malament.

-Tinc entès que ho va guanyar tot.

-Em va anar bé, sí. Vaig ser Mister World, Mister Intercontinental i Mister Univers, llavors els tres principals concursos de culturisme. Vaig sortir en una pel·lícula, per cert.

-¿De debò? ¿Quina?

-Conan, el bárbaro. D'extra, mostrant múscul.

-Expliqui'm més coses. ¿Va començar a practicar aquí o ja practicava a Betlem? Perquè és de Betlem, ¿no?

-Bé, no, em vaig criar a Betlem, això és cert, però vaig néixer a Hebron. I respecte a l'altre tema, doncs sí, amb el culturisme vaig començar a Betlem, en un gimnàs petit, poca cosa. L'important era fugir de l'ambient polític: per això ho feia. Això sí, va ser aquí on vaig començar a entrenar-me seriosament. Vaig arribar i em vaig apuntar a un gimnàs, i allà l'entrenador va veure que tenia un físic agraït i em va ajudar... I cap al 1971 vaig començar a competir.

-¿Quan va arribar a Espanya?

-El 1969.

-M'ha dit fa una estona que havia vingut «en part» pel tema polític. ¿I per què més?

-Per estudiar. Havia acabat el batxillerat i volia anar a la universitat. La meva idea era apuntar-me a Medicina, i vaig venir aquí perquè tenia amics a Madrid. El que vaig fer va ser combinar els estudis amb la feina a l'ambaixada palestina.

-¿L'ambaixada palestina?

-Bé, ja m'entén, la delegació palestina que hi havia a l'època a Madrid.

-¿I què hi feia?

-Bé, mantenia la tasca política. Generalment viatjava, participava en missions de suport als refugiats palestins. A Síria, al Líban, a Jordània... I més temes, en realitat. Però hi ha coses de les quals no puc parlar. Els palestins que ens trobàvem en aquella època a Europa estàvem organitzats per lluitar contra l'ocupació des d'aquí.

-¿I els territoris? ¿No hi anava?

-A Palestina hi vaig tornar 25 anys després, amb Arafat; quan ell va tornar, vull dir. Aleshores jo era reconegut com a polític, militar i esportista. Em van oferir el Ministeri d'Esport i Salut, de fet.

-¿Li van oferir ser ministre de l'Autoritat Nacional Palestina?

-És el que dic, sí.

-¿I?

-Vaig dir que no. En part perquè ja estava casat i tenia fills, i m'hauria hagut de separar de la família, però també perquè tot allò havia canviat molt: Palestina no s'assemblava gens al que jo havia deixat. I a més no estava d'acord amb certes coses. Llavors em vaig retirar del tot. Vaig deixar la política.

-Vaja. ¿I? ¿Va exercir la Medicina?

-No, mai. Quan vaig tornar em vaig posar en contacte amb un amic. Li vaig dir que no tenia feina, que estava disponible. I em va aconseguir això. Des d'aleshores treballo a la botiga.

-Expliqui'm una cosa: ¿Steve?

-Sí. Estrany, ¿oi? És un nom vinculat a la família materna, que és d'origen anglès, de l'època de l'ocupació britànica. Però en tinc un altre.

Notícies relacionades

Una sirena encallada al Congrés

Revisar el temps escolar

-Digui digui.

-Zarif.