Una foguera a la plaça de Catalunya

He somiat que, per superar la tensió de les últimes setmanes, polítics i indignats impulsaven una acció sense precedents. Durant un mes, els parlamentaris acampaven a plaça de Catalunya. L'àgora oferia un aspecte inusual.Miquel Icetaes passejava amb un pírcing al nas,Alicia Sánchez Camachos'havia rapat al zero per suportar millor la calor iOriol Pujol,amb unes extensions rastes, ajudavaDolors Camats a fer una pancarta. Les corbates i els vestits Armani reposaven sota les lones de la comissió de vestuari.

Celebraven una assemblea. Discutien sobre quina havia de ser a partir d'ara la seva bandera i, com que no es posaven d'acord ni sobre la necessitat de posar-la ni sobre el lloc on l'haurien de col·locar, ja de matinada van decidir crear dues subcomissions per anar estudiant el tema.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

També va crear controvèrsia l'ús dels lavabos. Els acampats del PP reclamaven separació per sexes, mentre que els d'ICV eren partidaris dels urinaris mixtos i a l'aire lliure. I abans que els senyors diputats es retiressin a les seves tendes, des de la comissió de megafonia van demanar aArtur Mas-aquests dies havia renunciat al tracte de Molt Honorable- que retirés el timó de vaixell que havia col·locat al mig de la plaça, i aFelip Puigque es deixés de passejar amb un bat de beisbol.

Com sol passar, el somni s'ha interromput quan arribava el moment més interessant. Era quan polítics i indignats es reunien a la plaça de Catalunya per fer unbrain stormingcol·lectiu. Havien de consensuar unes mesures socialment justes per sortir de la crisi, però, per desgràcia, no els puc dir com acabava. Sols recordo que hi havia un desig compartit perquè de la convivència al voltant del foc regenerador de Sant Joan en sortís un alè d'esperança.