editorial

Un altre any, el Grec

 L'opinió del diari s'expressa només als editorials.  Els articles exposen posicions personals. 

1
Es llegeix en minuts

Cesc Gelabert va inau-

gurar ahir la 35a edició del Festival Grec de Barcelona amb un espectacle basat en el món de la sardana, una aposta per la modernitat que beu de la tradició i que dóna inici a 45 nits d'estiu plenes de propostes atractives per a tota mena de públic. En aquesta edició del 2011, l'última dirigida per Ricardo Szwarcer, s'hi donen cita els representants més destacats de la dansa catalana i algunes peces clau del panorama internacional, com Sasha Waltz, Decouflé o l'inquietant i mític Bartabás, acompanyat del japonès Murobushi. Pel que fa al teatre, habituals com Ollé, Broggi o Bieito comparteixen cartell amb referents de primer ordre, com els llegendaris Brook i Chéreau o els emergents Tolcachir i Pandur. Quant a la música, convé destacar la presència d'Alva Noto i Ryuichi Sakamoto, en col·laboració amb el festival Sónar, que coincideix amb el Grec i completa un escenari artístic ric i variat a la capital catalana.

El Grec és una cita indispensable des de la temporada 1976-77, quan, en plena transició,

l'Assemblea d'Actors i Directors va decidir fer un radical pas endavant per renovar l'escena del país. Des d'aleshores han anat creixent les seves expectatives, les seves dimensions i la varietat d'espais i d'espectacles, fins a arribar a la xifra de més de 100.000 espectadors en l'última edició. El Grec d'aquest any és un final d'etapa per molts motius. La seva esplèndida salut en temps de crisi s'ha de confirmar en el futur amb la intervenció dels nous gestors culturals de la ciutat.