La caixa de Portbou

La història de la caixa forta de l'ajuntament vell de Portbou conté prou material per escriure el guió d'una pel·lícula d'acció. O d'una pel·lícula d'aquelles en què sembla que el temps s'atura i que la velocitat dels protagonistes és aliena al ritme que marquen els dies trepidants. L'explicaMar Vicente, aEl Punt, i tracta de la troballa d'una caixa abandonada pels republicans l'hivern del 1939 que ningú no va obrir al llarg de més de 70 anys. Ara, el regidorJoan Guberti uns treballadors municipals, arran de les obres del Memorial Walter Benjamin, s'han atrevit a descobrir què hi havia al seu interior. No ho van fer ni els franquistes amb afany venjatiu ni els ajuntaments que van arribar amb la democràcia, amb voluntat de recuperar la memòria. Ha passat més de 70 anys arraconada i tancada. Hi han trobat retalls de diaris, documents, monedes, alguna joia. Restes d'un passat dolorós que il·lustrarà el futur espai que es dedicarà al pensador alemany. Un dels papers de dins de la caixa inculpava, als ulls dels feixistes amotinats, uns quants republicans. Si algú hagués obert la caixa l'any 1939, aquestes persones haurien patit més represàlies i potser fins i tot la mort. Tot depèn, a vegades, de l'atzar d'un descuit, de la desídia increïble de qui detenta el poder omnívor. De la somnolència d'una caixa que, quan es desperta, resulta que és només una acotació al marge, minúscula, innòcua.