03 d’ag 2020

Anar al contingut

Petit observatori

El jazz als 16 anys

Josep Maria Espinàs

Sóc un vell aficionat al jazz. Un simple aficionat que no té sòlids coneixements de la seva història, que segurament no ha escoltat algunes veus i algunes bandes importants. D'expert no en tinc res. Però al llarg de la meva vida escoltar una mica de jazz m'ha proporcionat alguns moments de plaer, de benestar, de satisfacció vital. El jazz em creava un petit món feliç dins del món.

Fa pocs dies vaig veure per televisió, durant una estona, la gala que havia organitzat aquest diari amb motiu de la designació del Català de l'Any. I en un moment determinat em vaig sentir capturat per un grup que tocava jazz -he de confessar que no el coneixia- i especialment per una cantant, també trompetista, que devia tenir 15 o 16 anys. Després he sabut que es diu Andrea Motis. La veu d'aquesta noia em va semblar magnífica, però sobretot em vaig quedar admirat per la veritat jazzística de la seva interpretació.

Si no m'equivoco, aquells músics, tots ells molt joves, formen la Sant Andreu Jazz Band de Barcelona. La qualitat dels músics i la qualitat de la cantant em van semblar indiscutibles. El swing era impecable. El color de la veu tenia una calidesa sòbria. No hi havia efectismes.

El jazz és una maquinària delicada, que acostuma a adquirir qualitat quan els seus intèrprets ja tenen una certa edat. Podríem dir que l'experiència vital hi posa oli. Com passa amb la cançó, la que no és jazzística. Em sembla clar que des de Léo Ferré fins a Raimon, passant per molts altres cantants, la qualitat de la interpretació -la seva fondària, per dir-ho així- guanya amb els anys.

Per això m'ha sorprès que, sent tan jove, Andrea Motis canti amb una convicció tan segura. Potser perquè ha tingut la sort de cantar, durant el seu aprenentatge, amb música ja feta. Diu que ha cantat amb el grup prestigiós La Locomotora Negra, format per músics que ja són grans i que tenen experiència. Ara, amb la Jazz Band, diu que està envoltada d'amics: «Fa molts anys que estem junts».

¿Què vol dir «molts anys» per a una noia de 16? Realment, la idea del temps que passa depèn de l'edat. El que sembla és que, més que «molts», aquests anys de treball conjunt han estat intensos, i amb voluntat de millorar aconsegueixes que s'acceleri el procés de maduresa.

I així es pot arribar a l'exigent professionalitat. Integrada en un quintet, que em sembla que porta el nom del saxofonista Joan Chamorro, la lliçó de jazz va ser esplèndida.