L'evolució política de la Casa Blanca
Obama: les cicatrius del poder
El president dels EUA ha fet el mateix que els seus antecessors: assegurar l'hegemonia del seu país
Obama: les cicatrius del poder_MEDIA_3 /
Ja s'acosta el final del primer mandat del presidentBarack Obamai sense cap mena de dubte es pot dir que moltes coses no han estat com semblaven.
Primer, a les primàries del Partit Demòcrata, davant deHillary Clinton,i després a les eleccions presidencials contraJohn McCain,no va parar de recórrer a paraules comesperança icanvi. Tot això perfectament orquestrat en el si d'una ingent i perfecta campanya de màrqueting que li va permetre imposar-se a dos polítics més experts i més preparats que ell mateix. Però que van cometre l'error, si es pot qualificar així, de dir (gairebé) sempre la veritat quan parlaven de seguretat, defensa i guerra contra el terror.
Per contra,Obamacriticava l'estratègia deGeorge W. Busha l'Iraq i l'Afganistan. I censurava Guantánamo i les comissions militars encarregades de jutjar els terroristes que hi ha detinguts.
I, és clar, també va fer promeses. Canviar completament el sistema de salut, retirar-se de l'Iraq, replantejar l'esforç bèl·lic a l'Afganistan, cessar en l'aplicació de la guerra preventiva i, per descomptat, tancar Guantánamo en el termini d'un any.
Segur que al confirmar-se la seva victòria, es va fer la mateixa pregunta queRobert Redforda la pel·lículaEl candidat: «¿I ara, què?»
Doncs ara tocava governar els Estats Units d'Amèrica.
Comptava per a la seva acció de govern amb un bon equip, liderat perHillary Clintoni amb el suport de bona part de l'opinió pública, que ingènuament esperava «change, we can». Fins i tot uns quants il·luminats europeus li van donar el premi Nobel de la pau.
Les sorpreses havien de començar aviat. Per recollir el citat premi, va pronunciar un discurs defensant l'hegemonia nord-americana al món i l'ús de la força en les relacions internacionals. I allà tots aplaudien el que censuraven uns mesos abans aBush.
Ja de tornada als Estats Units, va retallar fins a fer irreconeixible el seu pla de salut pública i amb prou feines, amb una forta oposició fins i tot de senadors i congressistes demòcrates, va aconseguir tirar endavant la versiólightdel projecte. Però amb un alt cost polític per al seu partit: la derrota a les eleccions legislatives del 2010, que permetia als republicans agafar el control del Congrés i reduir dràsticament les diferències al Senat.
Paral·lelament al fracàs domèstic, es gestava la seva política en els afers internacionals. Després d'un període d'exasperant indecisió, el presidentObamaanunciava el desembre del 2009 un augment de 30.000 efectius a l'Afganistan. I aquell mateix mes, després d'avortar-se un atemptat de la branca iemenita d'Al-Qaida a l'aeroport de Miami,Obamaabraçava la doctrina de guerra contra el terror del seu predecessor i l'estenia al Iemen i allà on fos necessari. En aquells moments va declarar: «Utilitzarem cada element del nostre poder nacional per desbaratar, desmantellar i derrotar els extremistes violents que ens amenacen, ja siguin de l'Afganistan o el Pakistan, el Iemen o Somàlia, o de qualsevol altre lloc». Si algun il·lús va pensar alguna vegada queObamaclausuraria Guantánamo, suposo que en aquest moment es despertaria.
¿Obamahavia canviat? La resposta és no. Em nego a creure que la seva doctrina de govern era unbonismesense cap valor en un context internacional complex i ple de reptes, amenaces i estats tramposos. Simplement, i gairebé des del principi de la seva Administració, es va oblidar de tots els seus eslògans de campanya i va passar a exercir clarament com a comandant en cap, i a fer el que tots els presidents han de fer: defensar i assegurar l'hegemonia global del seu país.
Així, a aquest efecte, s'ha mantingut l'esforç bèl·lic a l'Iraq i l'Afganistan i s'han realitzat milers d'operacions de càstig contra terroristes a tot el món. Tal com ell acaba de reconèixer, un dels seus primers actes va ser renovar l'ordre de detenir o matarBin Laden.Cosa que afortunadament s'acaba de produir, encara que era preferible detenir-lo. Per cert, que l'operació que va donar mort aBin Ladenva ser un acte legítim i legal. Legítim, perquè tot país democràtic té dret a defensar-se i a fer justícia contra els seus agressors. Legal, perquè continua vigent la resolució de l'ONU posterior a l'11-S, que considera aquells atemptats acte de guerra. I, en conseqüència, l'acció que va acabar amb la vida del miserable terrorista s'emmarca dins del dret a la legítima defensa. Per si en quedés cap dubte, el resol el mateix i renovatObama:«Qualsevol que qüestioni queBin Ladenva rebre el que es mereixia, necessita que el seu cap sigui examinat».
El presidentObama,durant aquest mandat, ha fet l'únic que podia fer: continuar amb els esforços de les dues administracions deGeorge W. Bushen la seva lluita contra el terrorisme.
Notícies relacionadesNo ens enganyem, governar és l'art del possible i sempre deixarà cicatrius a la ment, l'ànima i el cor d'aquells que assumeixen altes responsabilitats. IObamano n'havia de ser una excepció.
Professor de Relacions Internacionals de la Universitat Complutense de Madrid.
