gent corrent
Flora Miserachs: «Si sols vengués flors i testos, m'avorriria»
Una fada a Sarrià. Aquesta pionera de l'art floral defensa el poder psicològic del món vegetal.
«Si sols vengués flors i testos, mavorriria com una ostra»_MEDIA_1 /
Al barri de Sarrià hi ha un jardí secret amb un ficus gegant, plantes de bambú i una prunera d'on plouen flors com confeti. «¡Mira, allà hi ha la fada Flora!», criden els nens al veure la propietària de la botiga taller del carrer de l'Avió Plus Ultra, un espai on els clients habituals s'asseuen a consultar la biblioteca, prenen un te o llegeixen la premsa mentre els preparen un ram de flors.
-Li van posar de nom Flora. ¿Estava predestinada?
-La meva mare se'n deia, però en aquesta vida no hi ha res que sigui per casualitat. Encara que si fos per la meva primera memòria del món vegetal, no m'hauria dedicat a això.
-¿Quina és aquesta memòria?
-A casa teníem un jardí, jo era petita i el meu pare estava plantant enciams. Em vaig posar al seu darrere i els vaig començar a posar al revés:els arrencava i els posava amb l'arrel cap amunt i les fulles sota terra. Quan el meu pare es va girar, s'ho pot imaginar...
-Li va caure una bufetada.
-Sóc la segona de nou germans, ¡m'havia de fer notar! El meu pare em deixava el seu comptafils, una mena de lupa, i em tenia entretinguda. «Mira: fixa't quantes coses no veus», em deia. Ell ho anomenava els ulls de l'ànima, la capacitat de descobrir allò que a priori no es veu: les irregularitats d'una fulla, com s'enganxa el pistil al calze de la flor... Això et porta a valorar el miracle de la vida.
-¿La llavor de la seva passió per les flors es va sembrar a casa?
-Va ser a l'escola. Jo anava a l'Escola del Bosc del Guinardó, que tenia un pati amb un bosc, un jardí i l'hort. Durant el pati del migdia buscàvem coses per dibuixar: pedretes, fulles, branquetes... El dibuix em va despertar la passió per l'observació. Allà vaig aprendre a mirar i això és el que m'ha agradat sempre: ensenyar a mirar.
-Bona frase.
SEnDDoncs aquesta frase va sortir d'un taller a la presó.
-¿Un taller d'art floral a la presó?
-Em van tocar els presos de la sisena galeria, dels més conflictius. Tenia estrangers, immigrants i, bàsicament, analfabets. «Mare de Déu senyor -em vaig dir-. ¿Per on puc arribar a ells?». El curs va consistir a aprendre a premsar i enganxar. Podien sortir al jardí a recollir encara que fos una fulla de mala herba, després la premsaven, l'assecaven, l'enganxaven en un paper i l'enviaven per correu. Era la seva carta.
-Eren missatges sense paraules.
-Si t'envio un missatge amb una rosa, t'estic dient que t'estimo i, si t'envio un branquilló de mala herba, et dic: «Tinc ganes de ser lliure i de córrer per un camp». Hi ha un llenguatge, fins i tot a dins d'una presó i entre gent que no sap llegir ni escriure, amb què es poden expressar perquè arriba. M'esborrono al recordar-ho.
-Posa la pell de gallina.
-Tenia un noi rus maquíssim que el segon dia de classe no parava de consultar un diccionari. Al final del taller em va donar un paper escrit per ell. Deia: «Gràcies per ensenyar-me a mirar».
-Vostè no s'ha limitat mai a vendre flors.
-Si només em limités a vendre flors i testos, guanyaria els mateixos diners, treballaria menys i m'avorriria com una ostra. Nosaltres treballem tot el dia envoltades de bellesa, d'un món màgic. Som com fades i, la veritat, m'importa molt poc caminar de peus a terra; estic molt millor en el meu pla.
-Fora dels grans parcs, a Barcelona es veuen poques flors.
-Com a sarrianenca no veig les primeres flors fins que no arribo gairebé a la Diagonal i això em sembla imperdonable. No hem entès el poder psicològic que té la flor. Fora dels balcons privats, si camines pel barri veuràs unes tristes jardineres amb quatre fulles malmeses. Per un privilegiat que té jardí, 9.999 viuen en un pis i només veuen asfalt i a aquests ciutadans se'ls menysprea.
-Només ens envoltem de flors per Sant Jordi.
-A Alemanya, Holanda o Anglaterra, ningú concep anar a comprar cada dia i no tornar amb flors a casa. Sempre els veus amb el diari, la baguet i unes flors. Per a ells les flors formen part del dia a dia i són un article de primera necessitat; en canvi, aquí és un luxe.
Notícies relacionades-Si no tinc l'hàbit de comprar flors i vull sorprendre la meva família, ¿per on començo?
-D'entrada, jo portaria a casa una flor que fes molta olor, perquè la seducció del perfum també compta i és la primera cosa que ens arriba. Una flor com el lliri oriental és capaç de canviar l'energia d'un lloc.
