"Muntàvem festes quan queien bombes sobre Belgrad"

Uros Savicevic comença l'entrevista parlant de l'obra de Wafaa Bilal, artista iraquià que va ser al festival The Influencers i que reflexiona en la seva obra sobre la guerra. Savicevic posa distància amb el que va viure a Algèria i als Balcans. La seva catarsi també va ser amb l'art. A Barcelona, està «atrapat en un bar».

-¿Què és el que més li agrada?

-Sentir-me lliure, donar per fet que puc viatjar i moure'm.

-¿Què fa a Barcelona?

-¿De feina? Estic en un bar, però també dissenyo rutes turístiques i intento posar en marxa projectes de cooperació cultural.

-Diu que el va impressionar Bilal.

-És que és molt fort: només algú que ha estat en una guerra pot entendre la intensitat de tot el que hi passa. Hi ha morts i una vida quotidiana amb molta energia.

-Va viure la guerra dels Balcans.

-Bé... Als 13 anys la meva família va haver de sortir d'Algèria perquè havia esclatat la guerra civil. Van segrestar el meu pare. Quan el van alliberar, vam marxar. El meu pare és enginyer i treballava a Alger. Allà hi vaig viure dels 3 als 13 anys. Van ser els anys més feliços com a família, però el somni Mediterrani es va acabar quan van començar els trets.

-¿Van tornar a Belgrad?

-No, ja havia començat la guerra dels Balcans. Vam estar a Sofia, Bulgària, fins que es van firmar els Acords de Dayton, el 1995. Als 15 anys vaig començar a sentir que era serbi. ¡Sortíem al carrer contra Milosevic! ¿Li puc dir una cosa?

-És clar.

-Jo sóc serbi, tinc cosins croats, amics bosnians. Durant anys va ser molt dur dir que era serbi, sobretot perquè una gran part de la meva vida jo havia sigut un iugoslau a Algèria i no em vaig identificar mai com a serbi. Quan ja no podia dir que era iugoslau perquè Iugoslàvia ja no existia i vaig aprendre que era serbi, no sabia mai com reaccionaria la gent. Tothom insistia que els serbis érem els dolents.

-Va tornar a Belgrad quan ja era un adolescent.

-M'hi vaig quedar dos anys. Vaig guanyar una beca als EUA i me n'hi vaig anar un any. ¡Era Beverly Hills! Vaig tornar a Belgrad el juliol de 1998 i va esclatar la guerra entre serbis i bosnians. Tot es va parar.

-¿El van enviar al front?

-Em van cridar, però no hi vaig respondre. Vaig passar la guerra a casa, a cases d'amics i a cases bombardejades on muntàvem festes. Era una manera d'afrontar el que estàvem vivint. Vivíem de nit.

-¿No el van trobar?

-No. Tenia amics que eren al front, però ells tampoc eren part d'aquella guerra, els en van fer ser part.

-¿M'explica això de les festes?

-Sí. Durant la guerra documentàvem el que passava a Belgrad. Des dels bombardejos fins als àpats, les festes... Ens trucàvem de cada punta de la ciutat i narràvem el que passava. Ho deixàvem en missatges i després els vam muntar.

-¿Ho van fer públic?

-És clar. Quan va acabar tot, ho vam projectar en edificis derruïts, en ponts caiguts. Va ser catàrquic. Donàvem llibretes i la gent escrivia o dibuixava a mesura que veia les imatges. Eren llibres de la memòria, de l'horror. Darrere del teló de la guerra, la gent, si no mor, continua sobrevivint. Els meus pares, per exemple, van decidir un dia que ja no baixarien als refugis. Si ens queia una bomba de l'OTAN a sobre, doncs ja estava.

-¿De debò que es pot assimilar tant que un pot morir ara?

-Sí. Jo vaig marxar de Belgrad quan es va acabar la guerra. Hi havia l'embargament i tot, però la mare es va oposar que fes el servei militar. Vaig anar a Itàlia i allà m'hi vaig quedar set anys estudiant Ciències Polítiques.

-¿No ha tornat a Belgrad?

-L'any passat vaig coordinar-hi un projecte deperformanceque involucrava set institucions europees. Després vaig estar en l'organització de l'Oktober Salon. En aquelles anades i vingudes vaig conèixer un altre Belgrad.

-¿Un altre?

-El meu Belgrad era claustrofòbic: guerra, embargament, Milosevic. Ara vaig veure un Belgrad més europeu.

-¿Europeu?

-Sempre he perseguit el mite de la llibertat d'Europa, i a Belgrad potser hi és d'una altra manera.

Notícies relacionades

El temps en la política

Encallat a Waterloo

-¿Hi tornarà?

-Miri, per història jo sóc producte de la globalització. ¡No del costat fosc! De la llibertat, de la barreja. Ara lluito per portar projectes culturals de cooperació a Belgrad. Fer-lo part de tot això.