El principi de la xarxa de xarxes
Paul Baran i els orígens d'internet
La commutació de paquets codescoberta per l'enginyer va ser desdenyada per l'ATT els anys 60
FRANCINA CORTÉS
La commutació de paquets -la revolució del segle XX en el món de les comunicacions- era allà, esperant que algú se n'adonés. I els primers varen serDonald Daviesa Anglaterra iPaul Baran als Estats Units, els quals la varen descobrir separadament, cadascun a una banda de l'Atlàntic. Fins aleshores, els sistemes de comunicació descansaven sobre la commutació de circuits. De fet, encara avui el sistema telefònic hi descansa: cada cop que algú marca un número de telèfon, el que fa essencialment és muntar un circuit que connecta -per mitjà de les centrals que calgui- els dos terminals. Aquest circuit només serveix per a aquesta comunicació i està actiu únicament mentre aquesta dura. Quan la comunicació s'acaba, queda desmuntat i els corresponents segments que l'integraven resten a disposició d'una altra trucada. La xarxa física de suport per a aquesta forma de comunicació ha de ser estructurada a partir d'uns nodes centrals, per mitjà dels quals es connecten els terminals que entren en contacte.
EL queDaviesiBaran varen veure, al començament de la dècada dels anys 60, era un altre sistema de comunicacions que no requeria que hi hagués un circuit dedicat a cada conversa o intercanvi de missatges: es tractava de xapar el missatge en trossos petits, anomenats paquets, etiquetar-los convenientment -identificador, lloc de sortida, destinació i número d'ordre-,
i deixar-los anar per la xarxa, de manera que cada paquet trobés el seu camí i, en arribar a la seva destinació, es tornessin a afegir en l'ordre escaient per tal de reconstruir el missatge. D'aquesta manera de fer se'n diu commutació de paquets i ens hauria de ser familiar, molt familiar, pel fet que és la manera com circula la informació per internet. Entre les moltes virtuts que té, una de les més rellevants precisament és que, a diferència del que passa amb la commutació de circuits, funciona molt bé sobre una xarxa física distribuïda, sense que calgui cap node que sigui més important que els altres.
Paul Baran,un enginyer electrònic que aleshores treballava per a la Rand Corporation, estava preocupat per la feblesa de l'estructura de la xarxa telefònica americana, que depenia essencialment d'uns quants nodes, de manera que la destrucció d'un d'aquests nodes podia significar un greu entrebanc per comunicar una part dels Estats Units amb l'altra. Per aquí arriba a la commutació de paquets i s'acosta al gegant de les comunicacions ATT per exposar-li el problema i la solució basada en la commutació de paquets, solució que avui tot just comencem a fer servir amb el nom de telefonia IP o veu IP. La resposta dels responsables de l'ATT ha quedat per a la història: «No funcionarà i, a més a més, si arribés a funcionar, no deu esperar que deixem alegrement que es faci un sistema alternatiu al nostre». I és per això que, malgrat la disposició dels militars a finançar un projecte com el deBaran,amb uns arguments molt calents en plena guerra freda, la telefonia IP ha hagut d'esperar 40 anys per començar a ser desenvolupada. L'any 1964,Baranva publicar -la part publicable- les seves troballes en un informe titulatOn Distributed Networks, encara avui dia disponible a la web de la Rand Corporation.
Però el QUE ÉS pitjor de tot plegat no és això, sinó que aquest projecte fallit dePaul Baranva servir per alimentar una de les llegendes urbanes més persistents i característica dels nostres dies, la que atribueix els orígens d'internet a la idea de construir una xarxa de comunicacions que fos resistent a un atac nuclear, de manera que, si un node quedava destruït per un d'aquests atacs, la comunicació no quedaria interrompuda; una confusió generada a partir d'atribuir a Arpanet els arguments quePaul Baranhavia fet servir en la seva proposta de construir una xarxa de veu basada en la commutació de paquets. La llegenda dels orígens atòmics d'internet ha estat escrita i explicada nombroses vegades i està ben instal·lada arreu, fins al punt que encara avui s'explica com a bona, àdhuc en molts cursos universitaris. No, no va ser per això: l'objectiu dels creadors d'internet era ajudar a compartir recursos informàtics, aleshores escassos. De fet, en aquell moment
Notícies relacionades-1969- hom pensava que, ben enfora de les màquines universals que són avui dia, els ordinadors estarien especialitzats -tractament de llistes, els uns; gràfics, els altres, etcètera-, i es tractava de fer possible que amb poques màquines n'hi hagués prou per a tothom: aquest era l'autèntic objectiu que perseguien els pioners de la xarxa de xarxes. Això sí, de bon començament els seus impulsors s'adonen dels avantatges que ofereix la commutació de paquets respecte de la commutació de circuits i decideixen fer-la servir com a base de la xarxa Arpanet, precursora d'internet. I d'aquí ve la llegenda urbana que costarà eradicar, atès que són unes quantes les generacions que l'han haguda de sentir com a certa.
Paul Baranva morir el 26 de març a Palo Alto, Califòrnia. Tenia 84 anys. Vicerector de Tecnologia de la UOC.
