La dona a la finestra

LSSRqescriptor israeliàAmos Oz,al recollir el premi Príncep d'Astúries de les Lletres, va parlar d'una dona. No d'una en concret, sinó de la imatge d'una dona abocada a una finestra. Podia ser una dona palestina o israeliana. Des del carrer només es distingiria una cara, però si ens hi acostéssim a través de les pàgines d'una novel·la, podríem passar al saló de casa seva, visitar l'habitació dels nens, el dormitori; conèixer les seves penes, les seves alegries i fins i tot els seus somnis.Ozreivindicava el paper de la literatura com a pont entre pobles, la imaginació dels altres com una manera d'immunitzar-se contra el fanatisme.

L'home que divendres a la nit va penetrar a la casa d'una família de colons jueus i en va assassinar els pares i tres dels seus fills mentre dormien no sabia res dels somnis d'aquelles persones. Només coneixia la seva pròpia ràbia i, potser, la seva por. Les imatges d'aquells cossos ensangonats, inclosa la de la criatura de tres mesos apunyalada al costat del pare, han estat difoses pel Ministeri d'Informació israelià «per mostrar al món amb quin tipus d'animals» tracten. Però aquestes fotografies no fan més que aprofundir en la foscor. Els israelians i els palestins ho saben tot del seu propi odi i terror, però només veuen en l'altre el reflex de la seva crueltat. Mentrestant, la dona a la finestra, sigui quin sigui el seu déu, suplica un somni de pau per als seus fills.