Gent corrent
María Moreno: «És un micro obert. El dimecres. Llegeixo coses meves»
...i els seus talents. Canta, toca el piano, escriu i té una banda. I té 22 anys: està plena de projectes.
«És un micro obert.Cada dimecres.Hi vaig i llegeixo coses meves»_MEDIA_1 /
-¿Llegeix sempre en aquest bar?
-¿El de l'altra nit?
-Sí. Ese Efe, ¿oi? ¿No es diu així?
-eSe eFe. S'escriu així. Amb les del mig en majúscules.
-Ah. No m'hi havia fixat. eSe eFe. ¿Llegeix sempre allà? Les seves...
-Lletres. Són lletres.
-Lletres. ¿Les llegeix sempre allà?
-Les hi llegeixo... Aquell dia era la tercera vegada. I ahir a la nit va ser la quarta. Són sessions de micro obert. Cada dimecres. Així que hi vaig i llegeixo alguna cosa que hagi escrit.
-¿Llegeix? Més aviat recita, ¿oi? ¿No és millor dir que recita?
-Bé, és que no sempre recito. Quan són textos una mica més poètics, llavors sí, el que faig és recitar. Però gairebé sempre són lletres de rap, així que el que faig és rapejar.
-Rap. Li agrada el rap.
-Molt. De fet, va ser una professora de cant la que em va animar a escriure les meves pròpies lletres.
-També sap cantar.
-També. I tocar el piano.
-I tocar el piano... ¿Rapeja mentre toca el piano?
-Aquest és el meu pròxim projecte. Fer rap amb piano. M'hi he posat.
-Esperi. Que anem molt ràpid. Tornem a l'eSe eFe. Les seves lletres. ¿Escriu un cosa per a cada sessió?
-No, no... Escric sempre. Miri, esperi, aquest quadern... És aquí. El meu millor amic. He, he.
-Recapitulem: escriu sempre, porta aquest quadern a sobre i els dimecres a la nit es posa darrere del micròfon. I llegeix.
-Jo és que escric des que sé escriure. De petita li regalava contes a la família. Fins que vaig descobrir el rap, i llavors va ser quan vaig començar a fer lletres.
-I un dia va decidir llegir-les en públic. Tot un salt, ¿no?
-Sí, això va ser fa un parell d'anys... Jo escrivia, però bàsicament m'ho guardava per a mi, i un amic em va convèncer de fer alguna cosa. Vam buscar sessions de micro obert, que a Barcelona n'hi ha unes quantes... I això. Ell tocava la guitarra i jo rapejava.
-Micros oberts. ¿Ha anat a molts?
-Uns quants, sí. Aquest dissabte aniré a un altre, de fet, el micro obert del RaiArt... un bar. Però no sola. Amb la banda. La banda en què estic.
-Una banda. És clar, el piano...
-No, si no toco el piano. Canto.
-¿Quina és la banda?
-Three Colours Red, es diu.
-Ah. Com la pel·lícula.
-Sí. Però és coincidència. Encara que no anem només a micros oberts. Aquest estiu anirem a un parell de festivals, un a Anglaterra i l'altre a Itàlia. I bé, l'habitual: bars, festes, centres cívics, hospitals...
-Recapitulem. De nou. Declama, diguem, les seves lletres, les rapeja, i canta en un grup de... ¿De què?
-Sí: soul acústic, rap ibody beats.
-Body beats.
-Percussió amb el cos.
-Ah. Vaja. Entenc que té, no sé: formació musical, ¿oi?
-Bé, és que no l'hi he explicat: la meva mare era cantant d'òpera, per això a casa hi havia ambient musical. A més, té una escola de música. Entre una cosa i l'altra jo als tres anys vaig començar a tocar el piano.
-Precoç.
-Suposo.
-¿I el cant? ¿També va rebre classes?
-També. Però això des dels 13.
-Deixi'm veure. Si ho he entès bé, el que vostè vol fer ara és fusionar els seus tres talents, ¿oi? L'escriptura, el rap, el piano...
-D'això es tracta, sí.
-Recordi'm quants anys té.
-Vint-i-dos.
-I... ¿no va anar a la universitat? ¿No ha estudiat Música, vull dir? ¿No era el més lògic?
-Vaig estudiar Magisteri musical, però ho vaig deixar. Els meus pares volien que fes alguna cosa... una cosa per poder viure'n. Però no m'agradava. I per això ara dono classes.
-¿Ah?
-A l'acadèmia de la meva mare. Classes per a nens. Visc d'això. És el que m'ha permès independitzar-me.
-Recapitulem: escriu, declama, rapeja, canta, toca el piano, té una banda, dóna classes de música. I intenta obrir-se camí.
Notícies relacionades-A veure si em va bé.
-Doncs molta sort.
