Senyes d'identitat de l'esquerra

Bruno Bettelheim, el millor deixeble de Freud, va ser un supervivent dels camps de concentració nazis. En la seva obra El corazón bien informado ens explica la gran importància que en les situacions límit tenen les conviccions profundes. Ell va observar que en aquells camps de concentració pràcticament només van sobreviure les persones o molt polititzades o molt religioses. Els primers per la seva solidaritat de grup, els segons per la seva empatia humanitària. En tots dos casos per ser capaços de suportar, físicament i psíquicament, aquell horror absolut. Els individualistes, fossin o no fossin liberals, per tant, ho van tenir molt malament per conservar la seva vida i la seva dignitat.

Per això, és necessari insistir en la importància clau que tenen les idees polítiques tant individualment com socialment, és el software amb el qual actuem, determinen els nostres actes a partir de la comprensió de la realitat. Ens permeten jutjar i classificar (el que és just/bo i al revés) i ens orienten en les nostres decisions estratègiques i tàctiques. Això explica que una persona sense conviccions polítiques és com un penell que pot ser manipulat de múltiples maneres: recordem que els espècimens humans que protagonitzen l'alienant programa televisiu Gran hermano tenen prohibit llegir; òbviament, se'ls prohibeix amb l'objectiu que interactuïn més amb els seus companys i que es produeixin situacions conflictives que alimentin l'insà morbo dels teleespectadors. Aquests espècimens i aquests espectadors no han estat educats amb valors i idees d'esquerra. En cas contrari, haurien recordat aquella estrofa d'una cançó de la guerra civil espanyola que afirmava que el bé més preat és la llibertat. La casa de Gran hermano és una presó on els presoners accedeixen voluntàriament a canvi de diners. El mateix defensor de la República que cantava aquella cançó els podria preguntar, en to burleta: «I amb els diners que us han donat, ¿podreu comprar amor, amistat, lleialtat, serenitat, saviesa?»

Per tot això potser valdria la pena recordar què és el que separa l'esquerra de la dreta en aquesta època de confusió ideològica, deixant de banda la transversal corrupció de Gürtel, Pretòria i els Millet del món i/o la podridura màxima de Silvio Berlusconi. No tots els polítics són iguals, encara que alguns -no gaires- puguin ser-ho pel seu comportament.

El que separa l'esquerra de la dreta és que les persones d'esquerra volen eliminar els privilegis i les de dreta, en canvi, volen mantenir-los. Perquè la dreta creu que la desigualtat humana és natural i socialment útil, mentre que l'esquerra defensa que totes les desigualtats artificials i socials han de ser suprimides perquè existeixi una autèntica igualtat d'oportunitats: el lloc que una persona ocupi en la societat ha d'estar en funció de la seva capacitat i del seu esforç, no del seu origen social. Això ha de ser la democràcia, no merament un conjunt de regles formals, com creu la dreta, sinó un procés gradual d'eliminació dels privilegis i de consecució d'una equitat i una justícia social més grans.

Democràcia com a procés, igualtat d'oportunitats, consciència de col·lectivitat, defensa de la pau amb la natura i amb nosaltres mateixos, solidaritat, lluita contra qualsevol forma d'alienació, explotació o domini d'uns éssers humans sobre uns altres, participació en la presa de decisions, capacitat crítica. Les velles/noves banderes de l'esquerra continuen estant totalment vigents (hem de pensar globalment i actuar localment amb coordinació europea i mundial). I s'hi oposa la defensa dels privilegis, l'individualisme extrem i l'elitisme, l'opacitat, la instrumentalització/estupidització/alienació de les persones ensinistrades únicament perquè siguin productives i consumidores.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A més, com saben fins i tot les persones conservadores més intel·ligents, una societat on existeixi una real igualtat d'oportunitats no només és més igualitària, sinó que també és més eficaç... i rica, perquè tots els talents poden desplegar les seves potencialitats. Més cohesionada i menys conflictiva. Més justa i sàvia. La política ha de predominar sobre l'economia, s'han d'utilitzar els factors positius del mercat (i els de la planificació) i s'han de rebutjar les seves disfuncions discriminatòries i creadores de desigualtat. L'economia productiva amb criteris de sostenibilitat ecològica ha de desbancar la preponderància del sector financer i s'han de regular els mercats (a nivell europeu i mundial) per evitar abusos i lladronicis.

Com diuen els versos de Dante a La divina comèdia -versos que tant van ajudar un altre supervivent dels camps nazis, Primo Levi-: «Recorda, per a vida animal no has nascut, sinó per adquirir virtut i ciència». Únicament l'esquerra, una esquerra que sap que en política hi ha d'haver un nosaltres i un ells molt clars, pot construir una societat on es compleixi aquella ànsia humana per aconseguir arribar a les màximes virtut i ciència possibles. Catedràtic de Ciència Política (UB).