EUA, el gran xafarder delinqüent

Segons fonts solvents coneixedores de la documentació filtrada per l'exempleat dels serveis secrets nord-americans Edward Snowden, l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) ha interceptat les comunicacions privades de 35 mandataris, governs i institucions internacionals i ha monitoritzat quantitats astronòmiques de comunicacions telefòniques, SMS i correus electrònics de la població mundial amb la connivència, passiva i/o activa, de Facebook, Google, Yahoo, Twitter, Microsoft i Apple. El Govern dels Estats Units està cometent diàriament delictes que afecten la privacitat i que atempten contra els drets i les llibertats dels ciutadans: des de punxar el telèfon privat de la cancellera Angela Merkel fins a un SMS enviat per qualsevol persona. Malgrat la indignació i el clam mundial, Washington no s'ha disculpat, ha posat excuses de seguretat internacional i d'acords entre agències per compartir informació i ha menyspreat una delegació parlamentària europea que ha viatjat als Estats Units per demanar explicacions.

EL PRESIDENT nord-americà Barack Obama i la seva Administració semblen més preocupats per les repercussions polítiques internes de l'escàndol que pel desaire als seus hipotètics amics i aliats occidentals. D'aquests espionatges massius només se salven el Regne Unit, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. La resta som de segona categoria, a punt per ser espiats. Els alts funcionaris dels Estats Units comparteixen les seves agendes telefòniques amb la NSA, que disposa d'aquesta manera d'informació privilegiada i pot monitoritzar les comunicacions de les elits mundials. Aquesta informació, analitzada convenientment, es converteix en coneixement i en intel·ligència que garanteix avantatges competitius en els posicionaments polítics, les anàlisis estratègiques i l'adopció de decisions, tant en matèries de seguretat o de política internacional com, i això és més important en un món globalitzat, en afers econòmics.

Tot aquest conjunt d'activitats delictives és propi de governs totalitaris i no de societats democràtiques, i molt menys d'una societat que pretén liderar el món occidental. En nom de la seguretat s'efectua una monstruosa recopilació de dades i se sacrifiquen la privacitat i la llibertat per criteris tecnocràtics que donen prioritat a l'eficàcia sense qüestionar-se al servei de què es posa. L'ambaixador dels Estats Units a Madrid, citat pel Govern espanyol perquè donés explicacions, va dir al sortir de la reunió que no pot garantir que no hi hagi polítics espanyols espiats. Mentrestant, Obama, com a màxima concessió imperial, ha declarat que es revisarà la «utilitat» de les escoltes realitzades.

Davant de tot això hem de plantejar-nos dues preguntes importants: ¿quines conseqüències mundials directes està tenint aquest espionatge massiu?, ¿quins factors explicatius ens poden ajudar a entendre les seves causes? En el primer interrogant, la resposta de les víctimes de l'espionatge massiu és òbvia: la repercussió més important és una enorme pèrdua de confiança entre països aliats, que pot incidir en la disminució de la imprescindible col·laboració entre estats davant les amenaces del terrorisme i la delinqüència organitzada. A més a més, la humiliació que s'ha patit potenciarà actituds ultranacionalistes i aïllacionistes. Finalment, el retrocés de pràctiques i de valors democràtics. I pel que fa als culpables d'aquestes pràctiques, un gran desprestigi i una pèrdua de lideratge polític, moral i cultural.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Respecte del segon interrogant, les claus interpretatives poden estar en la incapacitat d'Obama per complir la promesa que va fer el 2008 de tornar el prestigi internacional perdut als Estats Units després d'Abu Ghraib, Guantánamo i les mentides justificadores de la guerra de l'Iraq. Obama no ha volgut, no ha sabut o no ha pogut establir una ruptura radical amb els criteris doctrinals i les pràctiques heretades de l'etapa de George Bush. La nefasta combinació  -omnipresent en l'anterior president- de doctrinarisme, messianisme, darwinisme social i integrisme cristià va cristal·litzar en una política internacional unilateralista, en la decisió de donar prioritat a la seguretat nacional sobre qualsevol altre factor i en l'estratègia d'afrontar el formidable repte del terrorisme des d'una òptica exclusivament militar.

Obama fins ara no ha efectuat un gir de 180 graus respecte d'aquestes idees de Bush, proclamades l'any 2003: «Milions d'americans busquen la guia diària en l'oració al Déu omnipotent. Jo en sóc un d'aquests».