La violència política

Radicals, terroristes i convivència

Els poders públics han de ser proactius per evitar la deriva extremista de certes persones

3
Es llegeix en minuts
Radicals, terroristes i convivència_MEDIA_2

Radicals, terroristes i convivència_MEDIA_2 / MONRA

Periòdicament, el món assisteix a actes d'esfereïdora violència política. Juliol del 2011: el noruec de dreta radicalAnders Behring Breivikassassina 77 persones. Març del 2012:Mohamed Merah,un francès d'origen algerià, islamista radical, assassina tres militars i un professor i tres nens d'una escola jueva de Tolosa. Març del 2013: els germansTamerlaniDjo-khar Tsanàiev,islamistes radicals, maten tres persones i en fereixen 170 a Boston. Abril del 2013: dos joves britànics d'origen nigerià degollen un soldat a Londres i filmen els esdeveniments en unes imatges d'una brutalitat indescriptible.

¿Com HAN DE respondre les societats democràtiques davant aquestes monstruositats terroristes? En primer lloc, no caient en la trampa tecnocràtica de sacrificar les llibertats a canvi deseguretat. Els problemes de la democràcia se solucionen amb més democràcia i no amb menys, i per això és inacceptable el control massiu de dades efectuat per serveis d'informació nord-americans i britànics. Democràcia i totalitarisme són termes antitètics.

En segon lloc, s'ha d'analitzar aquest problema des d'una àmplia perspectiva, no solament en termes policials, sinó també socials, educatius o sanitaris. Els poders públics han d'efectuar polítiques proactives, prospectives i anticipants, i no merament reactives, davant els processos de radicalització que tenen lloc en la societat. I no permetre guetos, promoure la igualtat d'oportunitats, desactivar frustracions i integrar els diferents col·lectius ètnics en espais públics de ciutadania compartida¿ i, com és obvi, combatre la difusió d'idearis antidemocràtics.

La radicalització és un procés, no un estat, i en aquest procés s'han de distingir diferents fases si volem saber què cal fer en cada una d'elles. Es tracta d'evitar (mitjançant l'acció conjunta de les administracions i el conjunt de la societat) que l'individu o grup que està sent radicalitzat accepti com a legítims uns criteris i opinions que justifiquin futurs actes terroristes. Una definició operativa de radicalització és la del procés pel qual un individu o grup tendeix a assumir punts de vista polítics intransigents i doctrinaris (obviar les conseqüències dels fets en funció dels fins buscats). En la mesura que aquests punts de vista es poden vincular amb ideologies extremistes, creences fonamentalistes i determinades pràctiques i dinàmiques de grup, els individus poden fanatitzar-se (pèrdua de la capacitat crítica) i arribar a liderar, recolzar o executar accions antidemocràtiques i terroristes. Una primera qüestió que hem de tenir clara és no confondre radical amb terrorista, ja que una cosa són les opinions i una altra els actes.

Les idees polítiques són un factor primordial en la formació de les senyes d'identitat d'una persona. Amb independència dels diferents models socials que defensen les diferents ideologies, és convenient subratllar l'enorme importància dels valors democràtics compartits, que ens permeten canalitzar els conflictes de forma civilitzada.

Si barregem frustracions ètniques, crisi econòmica, interpretacions religioses integristes i recerca d'identitat de segones generacions d'immigrants, el resultat pot ser molt perillós. Hem d'actuar de manera intel·ligent. Es tracta d'aconseguir que els individus que difonen idearis antidemocràtics siguin vistos pels col·lectius socials en què expandeixen els seus missatges com a excèntrics que diuen i fan imbecil·litats sense sentit que augmenten les desgràcies humanes i el nihilisme.

Notícies relacionades

En la majoria dels casos, no en tots, el comportament polític violent i brutal d'un individu es pot explicar perquè ha passat per fases prèvies d'assumpció d'idearis extremistes: el pas de simpatitzant a activista, l'acceptació de la legitimitat d'actes il·legals amb finalitats polítiques i, finalment, l'admissió de la legitimitat de recolzar o executar actes violents, que en el seu grau màxim és el terrorisme. Un terrorista és tot aquell individu que admet la legitimitat de planificar, recolzar o executar actes il·legals violents de manera sistemàtica, racionalitzada i teoritzada, incloent-hi assassinats individuals o massius amb finalitats polítiques.

Si augmentem la nostra capacitat de comprensió dels fenòmens de violència política i ens preparem per contrarestar-los, tindrem molt de terreny guanyat. Si no, ens equivoquem. Hem d'aconseguir que els nostres ciutadans augmentin la seva capacitat crítica, la seva autonomia i la seva llibertat. Tots els nostres ciutadans, siguin agnòstics, ateus, seguidors deCrist, deMahomao deBuda