Un 'western' aeri

M'imagino la reunió dels sindicats de treballadors d'AENA, en una taula plena de fulls de calendari, escampats com si fossin els plànols de Waterloo. M'imagino la il·lusió que els devia envair a mesura que anaven encerclant els dies de la futura vaga. M'imagino algun comentari jocós, fins i tot un riure sardònic: «Va, dilluns de Pasqua també, que és quan tornen». I els dies més estratègics de l'estiu, al començament i al final, com si es tractés de conquerir un pujol cabdal per al triomf en la batalla. I després no m'imagino, sinó que sé, el comentari d'un dels representants dels sindicats, en la millor tradició delswesterns: «Jo, de tu, no compraria un bitllet d'avió per aquests dies». Si la revolta elitista dels controladors va ser semblant a una trifulga inesperada alsaloon, violenta, amb tot de cadires simbòliques que volaven pels aires, la vaga anunciada i continuada del personal d'AENA té més retirada a la cita d'Ok Corral, és a dir, un conflicte que no pel fet de ser previst tindrà menys virulència. Hi ha una distància, és clar, entre les dues protestes: la primera era d'uns privilegiats; la segona té la patent de la legalitat. Però la vaga d'ara, tan pulcra, a diferència de la del desembre ja ha fet mal abans de ser una realitat. ¿Qui correrà avui a encarregar una reserva per anar dalt d'un avió just enmig del col·lapse programat? ¿Qui s'arriscarà a passar per un aeroport just el dia en què està anunciat el duel?