L'esperit del segle XXI

Estic molt content pel triomf deNuria Amat. És una excel·lent escriptora que estima el que ella anomena la literatura del silenci, apresa de la contenció i la reverència per la paraula de mestres comJuan Rulfo. Tot i que ella mateixa va dir fa temps que desconfiava dels premis comercials, s'hi ha presentat i ha aconseguit 90.000 euros amb una novel·la escrita alhora en castellà i català. Aquest és un detall molt important, perquè quan faci promoció del llibre no haurà d'explicar al lector espanyol o americà que es tracta d'una traducció sinó que és un original que té un bessó, escrit en català, circumstància que li ha servit justament per guanyar el Ramon Llull. Ha dit,Nuria Amat, que escriure alhora la mateixa novel·la en dues llengües «no és estrany, és coherent amb el segle XXI, és un símptoma dels temps». Fa dies que penso en aquesta seva reflexió, com penso també en el fet que ha declarat que va escriure la novel·la en català perquè els personatges així ho reclamaven. ¿En què quedem? ¿Què reclamaven en realitat els personatges? ¿Reclamen res uns personatges? ¿Com es menja, tot això? Tenint en compte queNuria Amat no té «un interès especial a escriure en català», ¿no podria ser que l'interès sobtat li hagués nascut pel fet d'haver estat invitada a guanyar un premi de literatura catalana i que, per aquest motiu, algú va traduir el seu original castellà per tal de ser coherent amb l'esperit del segle XXI?