Gent corrent
Teia Moner: "L'ensenyament m'agradava des de jove; i també l'espectacle"
L'ensenyament i els titelles. Les seves dues passions. Les que han recorregut la seva vida. Les que ha aconseguit unir.
Teia Moner. /
-¿L'ensenyament? L'ensenyament em va agradar des de molt jove. Als 16 anys vaig ser monitora de nens, i crec que va ser llavors quan em vaig adonar que m'agradava, que tenia una debilitat per l'educació. Per la docència.
-¿I els titelles?
-L'espectacle, l'espectacle en general, aquí parlem de l'espectacle. Doncs això també, des de molt jove. Als 13 anys ja actuava al grup de teatre del barri. A Montbau, on vivíem.
-Les seves dues passions.
-Sí, les dues coses que m'agrada fer, les que sempre han sigut presents a la meva vida. Dues línies paral·leles, si vol. Però això fins fa poc. Perquè fa poc vaig aconseguir unir-les.
-Esperi. No m'ho expliqui. Seguim amb l'espectacle.
-D'acord. La història és que l'any 79, als 21 anys, vaig conèixer un grup de titellaires amb qui vaig treballar un temps. Narrava i passava la gorra, bàsicament. Després aquest grup es va dissoldre, i els que vam quedar, el músic, el mim i jo, en vam crear un de nou: Els Farsants. I... ¿Sap qui era el mim? Doncs Toni Zafra. ¿I sap qui era el músic? Doncs Jordi Bertran.
-Carai. Molt ben acompanyada, ¿no? ¿I l'ensenyament?
-Sí, l'ensenyament. Doncs llavors ja havia acabat la carrera... Vaig fer Magisteri, és clar. I ja tenia la meva primera feina, que era amb adults. Alfabetitzava. Però va durar poc; als tres anys vaig demanar una excedència.
-¿Llarga?
-10 anys.
-Per dedicar-se als titelles, dedueixo.
-Sí. Necessitava entregar-m'hi totalment, plenament. I vaig pensar: «Si no faig això ara, no ho faré mai».
-Anaven bé, Els Farsants.
-No em queixo. Va durar sis anys. Fèiem un espectacle on hi havia de tot, titelles, teatre, màgia, música, pallassos. Fins i tot pallassos, hi havia.
-Sis anys. ¿I després?
-Doncs lwlavors vaig muntar un altre projecte, això amb una amiga... I el 1992 em vaig llançar com a solista. Amb Miguel Espinosa, que era tècnic de so, i que ara, per cert, és el meu marit, vam muntar això, la companyia Teia Moner. I va ser... sí, en aquella època se'm va acabar l'excedència.
-Però no és aquí on les línies es creuen.
-No, no ho és. Això va ser més tard, o més ben dit, fa poc: el 2006. A mi, per descomptat... vull dir que no podia ser d'una altra manera... A mi m'interessava molt el tema dels titelles i la docència. O hauria de dir en la docència. El cas és que havia llegit sobre això i aquell any vaig demanar una llicència per estudiar més a fons el tema. I me la van donar. Per sort.
-I...
-I ara ho aplico a la classe. Aquí, a Palau-solità, a l'escola, on... ¡És clar! ¡Si no l'hi he dit!
-¿El què?
-Que abans havia fet una especialització en Educació Especial.
-Ah.
-I bé, això: que a l'escola tinc una aula d'educació especial, i que hi aplico el que he après.
-¿En què consisteix?
-¿Eh?
-Ensenyar amb titelles.
-Ah. ¡Uf! És difícil de resumir. Però així, ràpid, perquè se'n faci una idea: per als nens amb qui treballo, amb problemes, vull dir... Un nen autista, diguem-ne: una eina de comunicació. El titella, ¿m'explico? El titella és un doble a través del qual el nen es pot expressar. Jo ho he vist. En parlo.
-¿Eh?
-Faig conferències.
-Ah. ¿Què és, una autoritat?
-Sí, suposo que sí. És que és un tema que m'interessa molt. Imagini's, les meves dues passions unides.
-Tres passions, m'han dit.
-¿La màgia? ¿Es refereix a la màgia? Bé, forma part de la meva passió per l'espectacle. Però sí, de màgia n'havia fet una mica a Els Farsants, després en vaig fer un curset i vaig seguir incloent-hi números en algunes presentacions... Fins que un dia vaig pensar: no hi ha dones mag.
-No n'hi ha gaires, la veritat.
-Doncs això. ¿Hi deu haver magues? ¿On són les magues? Aquestes eren les preguntes que em feia. Llavors vaig començar a buscar-les, i se'm va acudir presentar un projecte, una cosa modesta, a l'Ajuntament de Terrassa... I d'aquí va sortir un festival de magues. I miri, ja anem per la sisena edició.
Notícies relacionades-Vostè no s'està quieta.
-¿Quieta? ¿Per a què?
