EDITORIAL

La llengua i les lluites partidistes

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

1
Es llegeix en minuts

Enmig del procés d'investidura d'Artur Mas, ahir es van conèixer tres sentències del Tribunal Suprem sobre l'ús del català en l'ensenyament, que es refereixen a dos recursos presentats per tres famílies catalanes el 2006. Encara que ahir ja hi va haver, i n'hi haurà més, interpretacions per a tots els gustos, a vegades sorprenentment coincidents, sembla que es pot deduir de les sentències que el Suprem reconeix el dret que el castellà «s'utilitzi com a llengua vehicular» durant l'ensenyament obligatori a Catalunya, dels 6 als 16 anys, però trasllada a la Generalitat la responsabilitat de fixar el percentatge de català i castellà a l'escola. El Suprem admet que el català pot tenir un plus a favor si el Govern estima que la normalització lingüística encara no s'ha aconseguit, però precisa que aquest avantatge ha de ser «transitori».

¿Això significa que a la llarga s'ha d'acabar la immersió lingüística? Els dos principals partits catalans, el PSC, que governa ara l'educació, i CiU, que ho farà d'aquí pocs dies, entenen que no i es comprometen a mantenir el model. El conseller Maragall va declarar ahir que les situacions particulars denunciades han estat «superades a la pràctica» i que «el català és, continua i continuarà sent la llengua vehicular utilitzada normalment a les escoles de Catalunya». Per la seva part, Oriol Pujol, portaveu de CiU, va recordar que el Suprem no té potestat per anul·lar normes de rang autonòmic com la de la immersió lingüística. És una situació semblant a la de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, que alguns van interpretar que acabava amb la immersió i altres que l'avalava.

El que és clar és que aquestes sentències poden obrir una guerra lingüística. Aquest diari ha defensat sempre la immersió lingüística, combat que només s'entén per raons polítiques, encara que de vegades es presenti com a defensa de drets individuals. Això ens autoritza a demanar als partits catalans que no siguin ells els que participin en aquesta guerra lingüística. ¿Quin sentit té que la SI de Laporta coincideixi amb Ciutadans a l'hora d'interpretar les sentències? ¿O que ERC en culpi CiU i el PSC? La llengua és massa important per fer-la servir com a bandera partidista.