Gent corrent
Griselda Corominola: «Per a mi, el menú d'aquestes festes és un horror total»
És al·lèrgica a 186 aliments. Fa un any i mig el seu cos va vetar l'entrada a la majoria de productes.
«Per a mi, el menú daquestes festes és un horror total»_MEDIA_1 /
-¡Al·lèrgia a 186 aliments!
-Sóc al·lèrgica a l'ou, a les farines, als lactis -excepte els d'ovella i els de cabra-, al marisc, als llegums, al pebre, al raïm, a les maduixes, als kiwis, plàtans, albercocs, préssecs, pinyes, ceba, soja, julivert, pebrots...
-I és intolerant a 158 coses més.
-Al pistatxo, blat, cloïsses, llima, tàperes, vainilla, ostres, llevat de cervesa, malta, sèsam... La diferència és que les al·lèrgies poden matar. Sempre porto a sobre les pastilles i una injecció contra un possible xoc anafilàctic.
-¿Ha tingut alguna crisi forta?
-N'he patit dues en què podia haver mort. Una, per menjar un trosset de truita, i l'altra, fent croquetes a l'obrador de xarcuteria i menjars preparats on treballo.
-¿Treballa a la boca del llop?
-No ho canviaria per res del món. Per a mi és una prova de foc. Normalment faig d'administrativa, però quan he de donar un cop de mà em poso guants i, si hi ha farina, porto mascareta.
-Aquestes festes li deuen semblar el pitjor de tot.
-Per a mi, el menú d'aquestes festes és un horror total. Des del canapè fins a la neula. Fa una setmana que ploro. Són dies de felicitat, però ¿sap què és no poder menjar res?
-No, la veritat.
-La Nit de Nadal prendré un plat de brou vegetal i un tros de carn a la planxa. Sé que en algun moment m'aixecaré de la taula perquè no ho podré resistir. I després vindrà Nadal, Sant Esteve, el Cap d'Any...
-¿Quan va començar tot plegat?
-Fa dos estius. Em feia molt mal l'estómac. No podia menjar res. Durant un any em van marejar amb proves, fins que un osteòpata em va suggerir mirar les al·lèrgies. Quan me les van detectar, vaig respirar. I vaig començar a aprendre a conviure amb elles.
-Un aprenentatge difícil, suposo.
-Quan veig un plat de macarrons, bavejo. Mataria per menjar un pa amb tomàquet i llonganissa. Però m'ha tocat... A més a més tinc una gastritis crònica, que fa que un insignificant enciam em caigui fatal.
-Tota la vida social gira al voltant de la taula.
-Sí. Fins i tot quan surto de nit no puc beure ni una cervesa perquè tinc al·lèrgia al llevat. Tampoc puc prendre vi per la intolerància al raïm. I el gas em va molt malament a l'estómac.
-¿I ja sap la causa d'aquest carnaval al·lèrgic?
-No hi ha explicació. La meva germana també pateix al·lèrgies.
-Abans d'això, vostè tenia un historial clínic ben estrany.
-Als 6 anys vaig tenir glossopeda, una malaltia que afecta les vaques i els porcs. Em van dir que, com que la noia que ens cuidava ens portava a la granja que tenia la seva família, i jo jugava allà amb els animals, doncs que potser ve d'aquí.
-Hi ha hagut més sobresalts.
-Als 26 anys, en un viatge a Sud-amèrica, vaig agafar hepatitis A, que em va deixar el fetge com un globus. Després, al morir el meu pare, vaig patir una alopècia areata. I més tard, em vaig llevar un dia amb una espècie de granet a la barbeta que va resultar que era un carboncle de l'àntrax. L'última teoria és que potser vaig menjar un tros de carn contaminada massa crua.
-Quina pallissa per a un organisme.
-Sóc una persona molt feble. I més encara pels quilos que he perdut al no poder menjar res. A l'aprimar-me, tinc un ronyó despenjat uns cinc centímetres. M'han desaconsellat la maternitat... Vaig tocar fons fa un any quan, per un simple refredat, no vaig poder anar al casament de la meva millor amiga. Vaig arribar a preguntar-me: «¿Val la pena viure així?».
Notícies relacionades-Va superar aquell sotrac.
-Al final tot això m'ha despertat més ganes de viure. I tot i que estic cadavèrica, la part positiva és que la gent de la moda em busca. Sóc la imatge de la dissenyadora Eva Orive, he treballat per a una campanya de Ducati i per a un perfum de Nina Ricci destinat a revistes americanes. Si no arribo a donar-hi la volta, no podria seguir.
