Gent corrent
Antonio Herrero: «Estic absolutament en contra de la caça»
Un sergent amant del llop. Aquest militar que ha estat a l'Afganistan quan pot s'escapa a la muntanya a seguir els llops.
«Estic absolutament en contra de la caça»_MEDIA_2 /
A la fortalesa que se li suposa -va veure com un company queia mort en un atemptat a l'Afganistan-, l'acompanya la sensibilitat. El sergent Antonio Herrero (Alcalá de Henares, 1975), amb base a la caserna del Bruc, és un defensor del llop ibèric. L'estudia, el fotografia i en promou la protecció.
-¿M'explica la història d'aquesta foto que mostra?
-Va ser una de les millors experiències de la meva vida. Havia seguit aquell llop durant mesos. Unes vegades me'l trobava a 100 o 200 metres, d'altres el veia més lluny. Aquell estiu, després de més de 20 dies d'anar-li al darrere, em vaig amagar unes hores i em va sortir de cara. Venia rebentat, estava encegat pel sol. I jo, supernerviós, vaig començar a fer-li fotos. Al sentir l'obturador, es va acostar a ensumar-me i el vaig tenir a dos metres. ¡Em vaig ajuntar amb el mite! Malgrat la seva fama de ferotge, és un ésser superdelicat.
-¿Com els militars?
-(Riu) Tots som bona gent.
-I gent dura. L'hivern passat va estar a l'Afganistan.
-Em vaig passar quatre mesos i mig a la base de Herat, de cap de vehicles en una companyia de reacció ràpida, que tan aviat escortava un comboi d'ajuda humanitària com mantenia la seguretat d'una via o donava protecció a l'Exèrcit afganès.
-És un polvorí.
-Hi vas molt mentalitzat i preparat. Però la cultura és del tot diferent de la nostra, la pobresa és extrema, falta sanitat, la religió té molt de pes, la simple conducció dels vehicles és arriscada i saps que hi ha zones conflictives.
-Prou que ho sap. Van patir un atemptat talibà al febrer.
-Va explotar una mina antiblindat a prop de Sang Atesh, al nord de Qala-i-Naw, quan escortàvem una caravana del programa mundial d'aliments. Vam perdre el soldat John Felipe Romero i sis més en van resultar ferits. Va ser un pal impressionant. Però ens va ajudar a créixer com a militars i com a persones. Vam anar a l'Afganistan sent amics i en vam tornar sent germans.
-Això no ho podrà oblidar mai.
-No. Però també atresores altres imatges. Amb la cèl·lula sanitària, arribàvem a pobles per repartir ajuda i se't queia la bava amb els nens. Jo intentaré tornar-hi.
-¿Vostè és militar per vocació?
-Sí. Vaig néixer a Alcalá de Henares, una ciutat amb una gran tradició militar. A part de compartir les idees, és un privilegi que et paguin per estar en forma i sortir al camp. Primer vaig estar a la brigada paracaigudista, em van destinar a Palma de Mallorca i després vaig entrar al batalló de caçadors de muntanya, on la teva oficina també és el camp.
-A vostè el camp li agrada, veig.
-Molt.
-I els llops encara més.
-Jo estiuejava a Zamora, la terra del meu pare. Anàvem junts a veure llops a la serra de la Culebra, al nord-oest de la província. Fa cinc anys vam poder fotografiar-los per primera vegada. Ens va bé.
-¿Què significa que els va bé?
-El llop no és fàcil de veure, i jo he vist més de sis manades. Vaig començar a comprar equip fotogràfic, a tenir les meves idees sobre protecció del llop i al final vaig fer una pàgina web (www.aherca.com), on intento expressar les meves idees ecologistes.
-¿Idees ecologistes de quin tipus?
-Estic absolutament en contra de la caça. Davant de la caça, proposo el turisme de llops, que pot generar més diners que subhastar una camada per matar-la.
-És curiós. Les armes vénen associades al seu ofici.
-¡No té res a veure! La clau és la finalitat de les armes. En aquesta època en què maltractar un animal està penat, no puc comprendre que una persona es permeti el luxe de pagar el dret a matar un animal. Els animals no són de ningú.
-¿També és contrari a les corrides de toros?
-Insisteixo que no estic a favor de matar un animal, però voldria saber quina ha estat la raó última de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. Si és pels animals, ¿per què no prohibeixen els correbous?
-¿Què té el llop que l'entusiasmi?
-És l'animal més espectacular de la Península. Té misteri i llegenda. I encarna el valor de la supervivència. No ha estat mai en perill d'extinció perquè sempre s'adapta.
-S'identifica amb aquest valor.
-Sí.
Notícies relacionades-També és un superdepredador.
-Només el supera l'home. Però en això no m'hi identifico, ¿eh?
