Rússia s'endú el Mundial

L'adjudicació a Rússia del Mundial de Futbol del 2018 suposa poques sorpreses. Ni la tradició futbolística ibèrica, ni la solera dels grans clubs d'Espanya i Portugal ni la solvència provada dels dos països per organitzar grans esdeveniments esportius han importat gaire. En la balança de la FIFA han pesat més els efectes de la crisi econòmica a Espanya i Portugal i, al mateix temps, la perspectiva de negoci -¿fàcil, potser?- que ofereix Rússia, una potència energètica tutelada pel sistema financer occidental.

Les raons que portaran a Qatar el Mundial del 2022 són semblants. No val la pena perdre ni un segon a subratllar la nul·la tradició futbolística del país triat pels jerarques de la FIFA, extensible al seu entorn, on són tan abundants les torres d'extracció de petroli com escassos els terrenys de joc. Però Qatar acull un sector financer i energètic de nou encuny que inclou la cadena de notícies Al-Jazira, les carreres de cotxes, el turisme per a milionaris enmig del no-res i, ara, el futbol d'elit. Negocis tots bastant poc afectats per la crisi mentre no es demostri el contrari.

Per a Espanya, que va mobilitzar les estrelles de la seva Lliga i les que van obtenir el juliol passat la Copa del Món a Sud-àfrica, la victòria russa ha de fer reflexionar. Perquè, més enllà de la situació del moment, ha de corregir l'enfocament dels dossiers de candidatura amb què competeix. Després que Moscou li guanyés l'organització del Mundial d'atletisme a Barcelona i que Rússia hagi aconseguit la del de futbol, la revisió s'imposa.