Gent corrent
Jordi Bas: «En 'cartera' tinc sisons, abellerols, grues...»
Munta safaris fotogràfics aquí. Protegeix la riquesa ornitològica de Lleida convertint-la en un cobejat objecte del desig turístic.
«En cartera tinc sisons, abellerols, grues...»_MEDIA_3 /
No calen les espessors de Kenya ni el panamà de Clark Gable a Mogambo per viure l'emoció d'un safari fotogràfic. Aquí a prop, a Lleida, en munta Jordi Bas, un naturalista armat amb un parell de nikons. No es tracta de retratar goril·les, com Grace Kelly i el seu sofert marit, sinó una impactant varietat d'aus. Entre els clients, diu, hi ha estrangers que creuen mars i que deixen uns bons calerons al territori.
-Això no és l'Àfrica.
-Kenya va ser dels primers països que van començar a fer parcs i reserves naturals. Es van adonar que valia més diners un lleó viu venut a 3.000 fotògrafs que un lleó mort abatut per un caçador. Van saber donar-li un valor econòmic a la conservació.
-La veritat és que sembla assenyat.
-I a Espanya, encara que soni contradictori, els vedats de caça també han donat un valor indirecte a la conservació dels animals.
-¡Allà s'hi mata!
-Però hi ha grans extensions al centre de la península que estan ben conservades precisament perquè hi ha caça controlada.
-¿M'explica la seva idea?
-La idea és que si arriba gent de l'altra punta del món a fotografiar el trencalòs, doncs igual es miren l'ocell d'una altra manera i no opten per muntar-hi una pista d'esquí. És una manera de reequilibrar l'economia del territori.
-¿Se li ha ocorregut a vostè?
-Fa uns anys es va iniciar aquesta activitat turística de baixa intensitat a Escandinàvia i Europa de l'Est. I a Espanya es feien seguiments des de lluny, amb prismàtics. Però per fotografiar ocells has d'estar a menys de 25 metres. Amb dos socis ho hem fet possible.
-¿Quines són les espècies que tenen en cartera?
-El trencalòs, el voltor negre, l'abellerol, el mussol, el sisó, la calàndria, el cucut reial, la grua... Hi ha clients que contacten a través de la web (www.birdinginspain.com) i t'escriuen: «Vindré del 25 al 30 de maig i vull fotografiar mussols».
-I si no hi ha mussols, ¿li tornen els diners?
-Has d'assegurar amb una probabilitat molt alta que li posaràs un mussol salvatge a pocs metres de l'objectiu. Quatre setmanes abans que vingui el client, els localitzes i muntes l'aguait.
-Però els ocells tenen ales i de seguida toquen el dos.
-Es munten aguaits entre setembre i maig en indrets que saps que hi aniran els ocells: en un carner de voltors, en un lloc de pas de grues o flamencs, en punts de parada nupcial o de cria. Procures atraure'ls amb menjar i aigua, i intentes vèncer el seu recel.
-Un incís, ¿com és un aguait?
-És un sistema per parapetar-se. N'hi ha uns de tipus fix, per a quatre persones, on estàs tot el dia a dins perquè no saps a quina hora vénen les aus. Uns altres tenen finestres com les de la roda de reconeixement de la policia. I n'hi ha de tipus iglú, individuals, on et pots asseure.
-Un turisme curiós. ¿I car?
-Una setmana per a un grup de tres costa 1.600 euros. Això cobreix els trasllats des de l'aeroport, l'allotjament en cases rurals i la garantia que retrataran 15 o 20 espècies.
-En aquest negoci vostè no treballa a jornada completa.
-També venc fotografies de naturalesa i sóc professor de Tecnologia de quart d'ESO.
-Un professor bastant especial, tinc entès.
-¿Ho diu perquè als alumnes els faig fer treballs? Si el tema és Instal·lacions de l'habitatge, els demano que facin un plànol de la seva pròpia casa, estudiïn l'orientació, calculin l'IBI a partir de la referència cadastral i vagin al comptador i comparin la lectura dels passos amb el rebut del mes anterior.
-Pedagogia de la realitat.
-Doncs els nois diuen que tot això els suposa massa feina. Em demanen exàmens.
-El model tradicional. Podria donar Naturals sobre el terreny...
-El sistema imposa una hora de Matemàtiques, una de Llengua, una de Socials... És difícil poder sortir al camp. Els mestres ensenyen tal com els van ensenyar, i costa trencar la inèrcia.
Notícies relacionades-¿Vostè va aprendre diferent?
-La meva mare, mestra, i altres professors van fundar una cooperativa d'ensenyament, l'Escola Heura, a Horta-Guinardó, per educar-hi els seus fills. Des d'aleshores, crec que l'única manera que l'educand aprengui és motivant-lo.
